VeSsa El nèCtAr lEntamEnT, EspèS...

Un relat de: joandemataro

Photobucket



el néctar
Lentament,
Espès,
Del calze lluent,
Mentre llengües
Deloroses
Entre batecs arrítmics
S’allargassen
Per caçar la seva essència.

El món
S’ha aturat
Per nosaltres sols
Només
Tu i jo
I els nostres desitjos.

I aliens a les mirades,
( Ja fa temps que vam córrer
Les cortines,
Perquè l’amor no s’amaga )
Ens acaronem per dins
I ens buidem alhora
I ens diem
Que ens estimem
Amb la Mirada
-Abraçant-nos-
Amb els llavis
-resseguint-nos-
Amb la pell
-recargolant-nos-
Perquè l’amor
Es beu
S’assaboreix
Es llepa i es menja
S’acaricia
S’abraça i se sent
Es regala i es cuida
Es recorda
Es gaudeix
Es perd i es retroba.
Perquè l’amor no es fa
Ni es destrueix,
Es transforma
( Eternament ).

Comentaris

  • Gabriel M. | 24-02-2013 | Valoració: 10

    Un poema deliciós en totes les seves línies.
    Felicitats!
    Una abraçada.

  • Declaració de principis[Ofensiu]
    rautortor | 20-02-2013


    Admiro el teu entusiasme sensual. En aquest poema has deixat que vessi a dojo tot allò que tu creus que ha de ser l’amor, de principi a fi. Has personificat la passió amb el nèctar essencial del desig, aquell que vessa, lentament, espès, del calze lluent. Després fas que el món s’aturi perquè els amants puguin gaudir plenament de la seva passió amorosa.

    Al bell mig del poema, com si diguéssim al punt de la proporció àuria, fas la teva solemne declaració de principis, entre parèntesi: que tothom sàpiga que l’amor no s’amaga.

    Finalment, et deixes anar, com moltes altres vegades, pel vertigen alienant del desig i ens ofereixes, en una formidable cascada, tot allò que l’amor és i representa: l’amor es beu, s’assaboreix... es gaudeix, es perd i es retroba. I per si encara algú no s’ho creu, ens deixes la darrera sentència, gairebé un aforisme o proverbi, perquè els incrèduls es tranquil·litzin. L’amor no es fa ni es destrueix, es transforma (eternament).

    Bon poema, Joan

    Raül

  • Transformació[Ofensiu]
    Materile | 18-02-2013 | Valoració: 10


    Sí, un poema preciós, amb tot el teu encert, que és molt. Amb aquest ball de paraules que inviten a estimar:

    Perquè l’amor no es fa
    Ni es destrueix,
    Es transforma
    ( Eternament ).

    Una abraçada, Joan,

    Materile

  • Es poema molt sensible [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 15-02-2013 | Valoració: 10

    Es estupenda la rítmica del poema i el seu context. Em quede absort amb les paraules que expressen l'amor etern. Jo faig alguns poemes així, però com aquest
    no he llegit cap. Intente fer-los amb molta bellesa i elegància. Fins a l'altra un cordial salut. Rafael Molero Cruz

  • Fantàstic![Ofensiu]
    Núria Niubó | 15-02-2013 | Valoració: 10


    És autèntic!
    Delicat, sensual, ritmic... És que no tinc paraules, és fantàstic!

    Tens les paraules a flor de pensament, i regales amor amb els teus poemes, regales il.lusió de poder sentir tot el que dieuen els teus versos.
    Llegint-los em sento jove!

    Una abraçada bon amic i gran POETA !
    Núria

  • El nèctar[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 15-02-2013 | Valoració: 10

    La foto ja m'inspira. El Relat també. Sensible pel a pell. Enhorabona !

  • Perfecte[Ofensiu]
    missatger | 13-02-2013 | Valoració: 10

    Intens, càlid, apassionat... Ho té tot. M'ha agradat moltíssim!

  • Es transforma[Ofensiu]
    Ishtar1717 | 13-02-2013 | Valoració: 9

    Dolç, delicat, real, gaudit, això pel que fa al text llegit.
    Vaja final! m'ha encantat llegir que l'amor no es fa, es transforma.

  • Wooooooooow.....[Ofensiu]
    Annalls | 13-02-2013

    Renoi !!! Quin tros de poema !!!

  • perdoneu...[Ofensiu]
    joandemataro | 13-02-2013

    ha quedat tallat el principi del poema i falta la primera paraula...

    Vessa
    el nèctar
    lentament...

    ;-)

    joan

Valoració mitja: 9.86