vespres

Un relat de: instants

no em calen les paraules
per entendre't,
i això em fa por.

Somrius,
plores,
crides,
cantes,
estavelles els pensaments
contra els murs del teu cor.
I trones als cels,
moments, cops que no saps encaixar.

Després encens un flai,
a poc a poc
no tens presses,
una calada,
dues,
a cada pas consumeixes
un poc de joc mental,
mentre relaxes el teu cos i,
l'esperit et desperta els somnis.

Comences a xiuxirejar,
cançons que saps però
no acabes d'aprendre't mai.
Massa esforç per tant poc suc.

Surto a la terrassa de casa.
Et veig,
allà palplantat a terra,
mirant els astres,
nu, amb el portàtil a les mans,
vomitant a estones,
rient a altres,
jeus impassible,
el temps no passa i
ho saps.

La soledat et passa el braç
per l'espatlla nua,
la mires i li somrius,
ella s'enfada, no li tens por i
l'estimes.
Et truquen al mòvil.

-No m'aixeco!

Un tall entre versos,
qui pilotes deu ser?!

Tanco el portàtil,
el flai per la meitat
el deixo al cendrer,
estiro el braç,
no hi arribo,
m'hauré d'aixecar?



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de instants

instants

84 Relats

380 Comentaris

96236 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.

Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.

No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.

Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.


"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

"La poesia militant

Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."

" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.