Vespres

Un relat de: Victre
A mi també em passa.

Sempre és cap al vespre.
Sempre, en un dia que ja has notat que seria difícil de viure des de que, encara al llit, l'has tastat amb el peu, igual que fas amb l'aigua de la piscina per decidir si t'hi llences o no.

Però amb el dia no tens opció, t'has de llevar i t'has de llençar com si res, i has de fingir tot el dia que aquell és un dia com els altres.

Fingeixes tot el dia fins que arriba el vespre, quan, de sobte, et trobes davant d'un precipici existencial, i notes l'atracció amb que intenta seduir-te el no-res.
I no t'atreveixes a mirar avall, només pots mirar enrere no fos cas que vinguessin les ombres que no saps si tindries forces d'esquivar.

Hi ha vespres que tens la sensació que si duressin un instant més, la mínima fracció d'un instant més, les ombres adquiririen la capacitat de parar el temps i fer-los durar per sempre.

Però, com tot, el vespre passa, i ens fa més savis, i entenem que viure també és transitar per aquests dies.
Això sí, de puntetes.

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de Victre

Victre

191 Relats

178 Comentaris

96149 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer al 1977.
Sóc metge, acupuntor i estic estudiant el grau de psicologia.
En el meu temps lliure escric relats.

Des de que escric, sempre he mantingut una lluita entre mantenir els relats ocults, o fer-los publics. Una barreja entre dubtes, vergonya, i la joia de que altres et llegeixin.

El meu mail és victreespiga@gmail.com

Al blog https://lletresigargots.wordpress.com trobareu tots els meus relats, la majoria amb il.lustracions incorporades.