Vespre

Un relat de: Nubada

Vespre que arriba a aquella hora,
quan la dolça son m'empeny
a somniar encara desperta
en ell.

Vespre que al sol ha amagat,
però els estels ens ha mostrat.
Nit de lluna plena
pels enamorats.

Vespre, digue'm vespre,
tu que en ell em fas somniar:
digue'm si avui mon amor
en somnis em besarà.

Vespre, digue'm vespre,
adormida tanco els ulls.
Qui sap si avui mon amor
en somnis m'estimarà.

Febrer de 1981

Comentaris

  • Clarobscur[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-06-2007

    Un poema nostàlgic... que parla d'hores especials en què somiar desperta, d'estels i llunes que il·luminen la foscor, d'amors i petons que se senten millor quan tanquen els ulls...

    Una creació ben diferent de l'altra que t'havia llegit i comentat, encara que amb un to comú: veig que tens registres diferents; Així, doncs, hauré de tornar a llegir-te per conèixer millor la teva obra!

    Fins la propera...

    T'envio una abraçada de vespre d'estiu,
    Unaquimera

  • gypsy | 23-06-2007 | Valoració: 10

    poema d'amor i d'esperances.
    Amb una harmonia austera que no embafa.

    una abraçada.

    gypsy

  • GRACIES[Ofensiu]

    PEL TEU COMENTARI, UN POEMA MOLT BÓNIC, QUE FA DE LA NIT UN SOMNI DURADER, TOT EL QUE DURA LA SON POT SER ACTIVITAT PER AL CERVELL, SOMNIS DE COLORS, VIATGES CAP A ITACA, CANÇO DE MATINADA, TOT HI CAP EN UNA NIT, EL MATÍ ES PER ANAR A LA MUNTANYA O PER A FER BARRANQUISME... QUIN HUMOR! JO A CAMINAR I VA QUE XUTA. ENCANTADA D'HAVER-TE TROBAT.

  • verde que te quiero verde[Ofensiu]
    ANEROL | 21-06-2007 | Valoració: 9

    molt maco, molt cantarí