Cercador
Vespre
Un relat de: Joana Morant- Compartir:
El temps es mastega.
La lluna
rodola en la foscor.
La son
juga a amagar-se.
Els miralls
callen les meves ànsies
i s'esmicolen
en mil bocins
punxeguts
perillosos
perduts
prims
petits.
Crims clavats a la planta del peu.
El temps es mastega.
I les estrelles
acluquen els ulls.
La lluna
rodola en la foscor.
La son
juga a amagar-se.
Els miralls
callen les meves ànsies
i s'esmicolen
en mil bocins
punxeguts
perillosos
perduts
prims
petits.
Crims clavats a la planta del peu.
El temps es mastega.
I les estrelles
acluquen els ulls.
Comentaris
-
Cap al vespre és quan...[Ofensiu]Victre | 27-08-2016 | Valoració: 10
Em quedo amb el "perillosos"....
Hi ha moments (vespres) que si duressin un pèl més, podríem fer coses que ens arrepentiríem tota la vida.
Víctor. -
Gran[Ofensiu]magalo | 11-08-2016
Sembla senzill i petit...però és un gran poema que llegint-lo relaxa.
Ens llegim
Marta -
Intimitat[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 09-08-2016 | Valoració: 10
Un gran poema, ple de sensacions, d'intimitat, senzillesa,dubtes. Concreció anímica, concreció poética i transmets al lector el que volies dir. Fantàstic! Una forta abraçada!
Aleix
-
croms clavats a dels peus[Ofensiu]El Nou Rei del Rocanrol | 07-08-2016 | Valoració: 8
m'agraden els moments de quietud nocturna. Aquest poema també dobre tot els últims tres versos
Valoració mitja: 9.33
l´Autor
21 Relats
59 Comentaris
14292 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Crec que m'agrada escriure.calaixtancat.wordpress.com
Contacte:
mbatle99@gmail.com