Vespre de novembre

Un relat de: annah

Vespre de novembre.
Surto de la biblioteca (la meva casa de les últimes setmanes i els pròxims anys -penso, i somric. Cal agafar-se la vida amb filosofia).

Ja són passades les 9 i al carrer fa fred.
M'enrosco bé la bufanda al voltant del coll per resguardar-me del vent gèlid que em crema les galtes.

Camino xino-xano cap a casa. Aprofito la passejada per desconnectar. Així que començo a fixar-me amb la gent amb la que em creuo i imagino les seves vides.

La noia del supermercat de la cantonada ja acabat de fer caixa i ja tanca. Fi de la jordana de treball: inici de la vida personal.
Un noi l'està esperant a fora. Quan surt es somriuen i es fan dos petons cordials. Em sembla veure espurnes als seus ulls. Deuen anar a sopar? Fa poc que es coneixen però senten una atracció molt intensa un per l'altre-imagino.

Un tros més enllà un pare de família treu el gos a passejar, llança les escombraries i encén una cigarreta que es posa als llavis amb delit. Té cara de cansat. Es deu llevar d'hora per anar a treballar i el què menys li ve de gust a les 9 del vespre és treure el gos a passejar -imagino.

Em creuo amb un senyor gran que camina lentament. Porta una bufanda grisa que li tapa per sobre del nas. Tan sols se li veuen els ulls. Uns ulls nets, vius i joves, malgrat d'edat.
Semblen els ulls del meu avi a qui tan enyoro.

M'aturo al semàfor. Veig passar els cotxes i miro la gent que va dins:
una parella de mitjana edat que parla animadament (sobre el viatge que han de fer?); un noi que belluga els llavis (està cantant? O parla amb els mans lliures?); una parella discutint (sobre els sogres?).
Dirigeixo la mirada a l'altre costat de la vorera. Una mare amb un cotxet on un nen petit dorm abrigat sota un munt de mantes, somiant tranquil·lament sot la mirada atenta i tendra de la seva mare.

Arribo al meu carrer. Una silueta està davant del portal del meu pis. L'observo intrigada a l'inici. Però ràpidament l'intriga es torna il·lusió. Reconec la teva jaqueta (la vam comprar junts), reconec el teu posat senzill però gràcil. No t'esperava!
Quina sorpresa!
Alleugero el pas per arribar abans a tu. Tu em somrius.

Quan sóc davant teu m'abraces! El fred s'esvaeix: sento l'escalfor del teu cos i el palpitar del teu cor.
Em beses.

Comentaris

  • Camina plàcida i sencillament per la vida...[Ofensiu]
    Romy Ros | 01-03-2009

    Oh com m'agradat aquesta maravellosa descripció de la quotidianeitat d'un dia d'hivern qualsevol al vespre on fa fred i cada persona segueix pel carrer fent la seva ruta.... segueix així. Maravellós!

  • Del fred a la calidesa[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-01-2009 | Valoració: 10

    Avui fa un sol tebi, que no escalfa gaire... i fa fred, així és que em sembla que he triat un bon dia per rellegir el teu relat... i desconnectar d'algunes coses, que em convé fer-ho!

    M'ha agradat fer aquesta passejada tranquil·la amb tu i veure els personatges des del teu punt de vista, imaginatiu i amable.

    Ha estat un recorregut molt grat i una galeria de tipologies curioses i interessants. T'he de confessar que a mi també m'agrada observar, deduir, inventar, ...

    El final, més personal, tendre i càlid, em provoca el somriure i em desperta les ganes de fer-li una abraçada a algú... així és que ara mateix t'envio una de ben càlida!

    Ja vaaa cap a tuuu,
    Unaquimera

  • Una descripció bella[Ofensiu]
    M.Salles | 30-11-2008 | Valoració: 10

    de les coses senzilles i boniques que ens envolten.

    Una visió des de l'optimisme. Tan necessari.

  • Hem passejat juntes[Ofensiu]
    brins | 30-11-2008 | Valoració: 10

    i m´has fet adonar de tot el que anàvem veient
    a través de la teva gràcia i tendresa.Enhorabona.

  • Novembre[Ofensiu]
    Jo i prou | 29-11-2008

    Veure la gent en que et creues pel carrer amb uns altres ulls.
    Imaginar és bo i sempre hauria d'estar present entre les persones.

    M'ha agradat molt. Reflecteix el que a vegades jo també faig.

  • Passejada plena d'amor[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 28-11-2008 | Valoració: 10

    El teu Relat és una visió d'estimació. Observar és estimar.

  • Força[Ofensiu]
    Melcior | 27-11-2008 | Valoració: 10

    imaginació , aquest esport d' observar a la gent , al carrer i en la quotidianitat , també el practico amb frecuencia .
    Un acabat de film ensucrat , si és en primera persona , també va bé per la salud .
    Endavant!

Valoració mitja: 10