VES PER ON

Un relat de: aurora marco arbonés
VES PER ON


Ves per on, avui m’he llevat amb la necessitat corporal d’empatollar-me una d’aquelles històries que no porten gairebé enlloc, però que tenen la virtut de desentumir els dits i el cervell davant les tecles de l’ordinador. Segurament, el neguit, diguem-li literari, es deu al fet de que ahir em vaig adormir llegint uns articles de don Arturo Pérez Reverte, irònic ell, sarcàstic i mordaç, fins i tot amb molt mala bava quan es tracta de les injustícies i corrupteles del nostre estimat i desgraciat país, però tendre i solidari amb les persones honrades i desvalgudes, com ha de fer un escriptor que tingui sentit crític i sensibilitat.

El tema d’avui me l’ha posat a les mans el meu abnegat company quan, davant de la disjuntiva de treure definitivament del llit la manteta lleugera, m’ha etzibat aquella sentència tan castellana i climatològica de “Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo”. Per a no semblar poc erudita, he obert el Diccionario Enciclopédico de Plaza y Janés Editores” per la lletra S i he pogut comprovar que un “sayo” és una “casaca hueca y sin botones”, cosa que ja sospitava però que no tenia clar del tot. Ras i curt, que fins al nou de juny (recordem que el mes de maig té trenta-un dies) i traduït als nostres temps, ens hem de resguardar, per si de cas, amb qualsevol gavardina, americana, rebequeta o tiradet.

El refranyer és molt savi i no seré jo qui ho posi en dubte, però aquest any hem de reconèixer que s’ha passat set pobles. Perquè ja fa ben bé un mes, sobretot a les hores principals del dia, que estem patint les inclemències solars i una sequera persistent. Últimament, en aquesta terra nostra no hi plou ni que treguis totes les verges i sants junts de processó i facis tres tombs pel carrer Major de la vil•la amb pancartes i xiulets. Per tant, davant de la situació angoixant, els ciutadans ens hem deixat de proverbis i punyetes i ens hem anat alleugerint de roba, per la qual cosa ja podem admirar les nostres joves sirenes ensenyant cuixa i pitrera ( quina enveja!) perquè el cos els hi demana i, a més a més, perquè s’ha d’ensenyar quan es pot, que la joventut és efímera i ja els hi vagarà de dissimular els penjolls.

Per tant, permeteu-me que us aconselli que no feu cas del que diuen els iaios i, en llevar-vos, informeu-vos bé per la tele o la ràdio de la situació meteorològica actual. Però amb això no n’hi ha prou. Us recomano que traieu el cap per la finestra per mirar el cel i després, sortiu una estoneta al balcó per a sentir l’aire matiner en pròpia pell. Només així podreu, amb tota seguretat i després de fer tots els càlculs necessaris, obrir l’armari i escollir la vestimenta adient pel dia en curs. Ara bé, us exhorto a que no feu com aquella gent que mira com van vestits els altres vianants per prendre la seva decisió. Perquè aquí tothom fot el que li dóna la gana i et pots trobar persones amb anorak i, sobretot senyores, embolicades fins al nas en xals interminables (ara estan de moda), i, per una altra banda, gent a qui només li falta el flotador (les xancletes ja les porten posades) per a semblar que van a posar els peus en remull en qualsevol platja de la costa.

De totes maneres, deixant de banda les meves recomanacions, poseu-se el que vulgueu i sigueu feliços.

Comentaris

  • Men's secret[Ofensiu]
    cassigall blau | 07-07-2015

    Miri, no és que parli massa be l'anglés peró vaig tirant.

    En endavant li diré a la meva dona que em compri calçotets de marca i que és deixi dels mercadillos que tots tenen marca pero cauen com cauen i un ha d'estar preparat per sortir al carrer com cal, com un senyor amb tots els ets i uts(valgui la redundancia).

    Vosté amb la seva ploma fantastica ha esbalotat el personal pero ha estat un plaer llegir-la.

    Repeteixo, amb calçotets de marca o de mercadillo, m'ha fet passar un dia gloriós.

    Deu la tingui a la gloria i la deixi escriure molts relats o poemes com aquest.

  • Ni en Truman Capote...[Ofensiu]
    cassigall blau | 06-07-2015

    Sra Marco, m'he llegit el relat de la roba que t'has de posar unes 5 vegades i m'ha encantat la manera que fa anar les paraules i giravoltes. Vosté té un as a la manega com a escriptora ACOLLONANT i el treu quan li dona la gana. pero els que la seguim com que ja savem com escriu, ens limitem a treure'ns el barret cridant un espectacular CHAPEAU.

    Per cert, l'altre dia que era el darrer de fer l'irpf, vaig sortir al carrer amb calçotets fins que un amic em va dir que tornes a casa i em mirés al mirall i com que no li feia ni cas, em va empenyer cap dins de casa i tancant la porta de cop va cridar des de el carrer, Tio, mira't al mirall!!! Cosa que vaig fer i vaig descobrir que no m'havia pentinat...Tot sigui dit el mirall de casa nostra és molt petitet...

    En endavant li faré cas, sortiré amb calçotets(mai millor dit) al balcó i miraré el temps que fa. Si fa fred, em posaré molta roba i si fa la calor d'aquets dies a lleida city, sortiré com quan vaig vindre al món...crec que en diuen pilota vasca o algo pel estil...

    És GENIAL vosté!

  • Propera[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-06-2015 | Valoració: 10

    Sempre tan propera Aurora, escrivint poesia o prosa. I faré cas del què dius, vestint-me com cregui. Ara comparteixo casa a Barcelona i Ribes de Freser. Quina diferència! Xafogor, no xafogor, calor de nit, fresqueta de nit, sequera, pluja. Una forta abraçada, vagis vestida com vagis.

    Aleix

  • Un relat que desperta somriures... [Ofensiu]
    brins | 23-06-2015 | Valoració: 10

    He passat una estona molt agradable llegint aquest relat, Aurora, no saps com envejo aquest sentit de l'humor que et caracteritza.

    El que m'ha sobtat molt, i vull que ho sàpigues, és el penúltim paràgraf.... Has descrit fil per randa tot el que jo faig cada matí. Primerament, obro el televisor per informar-me del temps que farà, després trec el cap per la finestra per mirar el cel i la gent que passa i, a continuació, surto un moment al balcó per calcular com haig d'anar vestida quan surti al carrer. Res, que ho has "calcat".

    Una abraçada,

    Pilar

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1971 Comentaris

201425 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.