Vés al la merda. Si tu. Fot el camp.

Vés a la merda. Aneu a la merda. Aneu tots a la merda. Jo no hi puc anar, perquè ja hi sóc. Avui només de llevar-me ja m'ha agafat mala llet. Molta mala llet. O sigui que avui, ja només de començar ja tinc un dia horrible (sinònim de: et recomano que no em toquis els "eegs" perquè 1) et fotaré un moc que no te'n aixecaràs mai més o 2) em desfaré en un mar de llàgrimes a davant teu que no sabràs com fer-ho per no ofegar-te).O sigui que et demano disculpes anticipades per si durant el dia em passa alguna d'aquestes coses amb tu...

Ah, i perdona, si tu no ets dels que es mareixen anar a la merda. Però és que estic farta de tanta merda hòstia!

No puc més. És que no puc. Com volen que surti d'aquí dins si només de llevar-me ja m'ho involucren al cervell. Que algú m'ho expliqui si us plau. O que algú vingui i em trengui d'aquest món. Jo no puc lluitar més. Ara ja no. Se'm han acabat les forces. No puc ser jo mateixa, perquè jo mateixa no sóc res. I tu, idiota, perquè vas entrar a la meva vida? Eh? Per què? Diga'm perquè. Vull saber perquè m'has destruït tots aquests anys. Vull saber perquè, mica en mica, t'has anat apoderant de mi, així, sense demanar-me ni permís. Si tu, et parlo a tu, xxxxxxxx. O sigui que no em miris amb aquesta cara d'imbècil, mentre t'acabes d'apoderar de la poca Ariadna que un dia vaig ser. Deixa'm en pau. No et vull. T'odio. T'odio, t'odio, t'odio. Però que incoerent que sóc...t'odio però et faig cas? Marxa! Despareix de la meva vida. A què esperes? A que et faci fora jo? Ja saps que no ho faré, perquè he après a viure amb tu i perquè no sóc prou forta. Fot el camp. Ja tardes. No em destrossis més la vida. Torna'm tots els dies que m'has robat. O no me'ls tornis si no vols, però marxa. Marxa ben lluny. No vull tornar a sentir-te a prop. Ni dins meu ni dins ningú del meu voltant. Que marxis et dic, no em sents? Que em deixis fer la meva vida, cullons! Merda, merda, merda! I més merda! I saps què és el més dur? Que l'Ari de sempre no és prou forta per fer-te fora, i que mica en mica, veu com ja la domines, i sembla que t'hi has instal·lat per sempre. I que s'haurà (m'hauré) de resignar a viure amb tu per sempre més. No em parlis. No vull sentir-te (però et sento, i et faig cas). No em diguis el que he de fer (i jo faig). Que fotis el camp d'una punyatera vegada. O encara no en tens prou? Què més em vols prendre? Què més et vols endur de mi? Para de matar-me una mica cada dia. Mata'm de cop o deixa'm viure per sempre. Fes't-ho com vulguis, però a casa meva ja no hi caps. No hi ha lloc pels montsres. No hi ha habitació lliure per tu, ho sento. Mata't. Suïcida't. Se'm enfot. Fes el que vulguis. Però deixa'm estar. Vés a la merda. I podreix't-hi.