VÉS A CAGAR

VÉS A CAGAR !

No, no. No us penseu pas que aquest improperi o crit que em pugui dirigir la meva parella, sigui injuriós o insultant. Més aviat m’ho he de prendre com un elogi o suggeriment positiu i fins i tot, recomanable. M’explico.

Jo sóc dels que habitualment, (al contrari de la majoria del món femení) tinc la sort de que puc, si m’ho proposo, poder dirigir-me a l’excusat per tal d’evacuar el trànsit digestiu, encara que les meves vísceres no em donin pas senyal de que els hi convé fer-ho. És a dir, -llevat d’excepcionals ocasions, que ja us podeu suposar... -, sóc jo qui obligo quan em sembla al meu aparell digestiu, a què, l’acumulat material orgànic ingerit hores abans o a la vigília i en vies de desús, que discorre pels seus conductes cilíndrics i corrugats, vagi camí vers l’exterior. A més, degudament assegut, i sense cap mena de pressa, ni aparells que em distreguin. Algun cop,és cert, la cambra de bany em serveix també com a sala de lectura de llibres o per fullejar còmics, però no és el més freqüent que solc fer.

És així,doncs, com en aquesta postura, aprofito el temps per endur-me’n llapis i paper pla, (l’enrotllat, evidentment te un altre ús) per a començar a escriure frases i idees, que més tard o més aviat, -això si, ja aleshores davant de l’ordinador-, es convertiran en algun dels meus estimats relats o bé en algun dels meus estimats poemes. Cal dir però, que fins ara ( i espero que dur-hi molt), cap de tots els que he escrit i que tractin temes d’amor, ha estat inspirat en un lloc tan poc escaient. Mai més ben dit, no podria ni voldria pas permetre’m que en alguna ocasió es convertissin en una “cagada”; per tant, els temes d’amor són recollits o inspirats en d’altres indrets més romàntics i propicis.

El fet és que, quan sembla que la meva presència per casa, més aviat suposa un destorb per les tasques, principalment de neteja i sanejament que la companya es proposa fer a fons, és quan, amb bona fe, m’engega amb un to més aviat conciliador que el contrari el: “vés a cagar”, sabent que si procedeixo a obeir, d’allà estant, en podria sortir alguna cosa prou interessant com per després publicar-ho o penjar-ho a la xarxa, com ha estat aquest mateix relat que esteu ara, a punt d’acabar de llegir. Espero, que malgrat tot, no hagi estat una “cagada” el fet d'haver-lo volgut publicar.