Vértigo Tour (7-08-05)

jo vaig neixer el 88, amb la qual cosa soc innocent de crims contra U2, però vaig creixer amb With or without you, in the name of love, I stil Haven't found what I'm looking for... i em vaig perdre el concert... sniff

si m'ho hagués pogut permetre.
no sóc pijo i a casa meva no ens han sobrat mai els diners però al 1984, abans del The jossua tree, el meu germà ja va aconseguir una cinta de cassette regravada d'una grabació de l' "unforgettable fire" i en prendre jo consciència i fer-me gran, vaig heredar inclús els concerts de chicago del 1987 que catalunya ràdio va emetre íntegrament un temps després.

si bé el missatge sembla fet per a eixugar les penes dels rics i reconfortar-nos sentint-nos sensibles, no per dir-lo més alt, amb melodia i rodejat de llums perd el seu valor o potser precisament per això, es magnifica... en una època com la nostra en que els líders carismàtics han deixat de ser músics, artistes, intel·lectuals, místics i polítics per passar a ser vividors, drogaadictes, showmans de televisió i altres oficis poc productius.

les grans bandes han mort, els dire straits, supertramp, guns n' roses, queen o police, algunes agonitzen com els rolling stones, i els possibles hereus com nirvana, cranberries, coldplay... són carn de les discogràfiques.
així doncs, personalment, em trec el barret per aquells que segueixen pujant als escenaris fent himnes de cançons i talment com han fet els REM o Bruce Springsteen en les últimes eleccions americanes, posen tot el seu do per la música, la seva fama i reputació al servei d'uns valors: la llibertat, l'amor, la pau, la solidaritat, la democràcia, ... que per molt corromputs que semblin, són en els que crec.

tot són opinions, aquesta és la meva.

doncs jo hi vaig anar i m'ho vaig passar bomba, tot i els preus abusius, tot i les cues, tot i les anades de l'olla del bono, tot i que el camp nou és massa gran per un concert... en fi, que tot i això trobo que va valdre la pena. Però clar això és una opinió completament subjectiva i intransferible.

Per cert, a l'época del joshua tree i el rattle & hum els U2 ja eren un fenomen de masses, no només un grup que escoltaven 4 pijos. De fet amb el Joshua tree potser va ser quan es van començar a fer famosos de veritat.