VERSOS VOLADORS

Un relat de: aurora marco arbonés
VERSOS VOLADORS

Floten versos en l’estudi acollidor.
Com insectes neguitosos,
van posant-se sobre objectes estimats.
Salten dels fanals xinesos
a les fulles de tardor,
rescatades de l’asfalt.
Sobrevolen les darreres clavellines,
es posen un instant al diccionari,
boten sobre el llibre verd dels verbs,
reboten contra l’ordinador.
Els versos em defugen descarats,
es mostren i s’amaguen,
es burlen del neguit.
Ai, si pogués enxampar-los
i posar-los en filera en el quadern...!
Si pogués aconseguir-los,
teixiria un poema per a tu,
de nostàlgies i d’amors,
de silencis i paraules encantades,
de presències solitàries
i de càlides absències.
Pintaria el gran llenç dels nostre viure,
passaria pel sedàs les amargueses,
fruiria dels records de la follia
i ompliria de petons les teves mans.

Floten versos en l’estudi acollidor,
recelosos de romandre en la quietud
d’un poema que he teixit pensant en tu.



Comentaris

  • Victoriosa.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 10-05-2012

    Heus aquí l’eterna frisança dels caçadors de versos, altrament dits poetes: metàfores, adverbis, adjectius, tots ells juganers, saltant burletes davant el quadern o la pantalla, en un fet i amagar que fa difícil obtenir-los i sovint et desespera.
    El teu poema minimalista els desemmascara i doma, i la teva venjança es fa palesa en l’ordre i capteniment d’exèrcit derrotat i sotmès. Admirable.
    Gràcies pel teu darrer comentari. Ets molt generosa.

  • Vull volar[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 29-04-2012 | Valoració: 10

    El teu Relat m'ajuda a volar, envoltat de poesia. Segurament, tot volant, trobo algun dels teus versos.
    M'agrada molt aquest del teu relat:
    "Floten versos en l’estudi acollidor,
    recelosos de romandre en la quietud
    d’un poema que he teixit pensant en tu."


  • Ben trenats[Ofensiu]
    Núria Niubó | 27-04-2012 | Valoració: 10


    Quina delícia de poema has trenat entre versos i amor, entre records i tendresa!

    Aquest és un poema viscut, que neix de la teva estança interior.
    Tens el cor i la ment molt ben moblats de sentiments i sap acaparar amb delicadesa els mots per encadenar versos fent de la quotidianitat poesia.

    Els versos juganers sempre són bons amics teus estimada Aurora.

    Una abraçada
    Núria

  • Inspiració[Ofensiu]
    rautortor | 26-04-2012

    El tracte amb les muses sol ésser imprevist. Tan aviat les trobes rere un sentiment intens com volant per versos “neguitosos” amunt i avall d'un estudi acollidor. Per això hi fan cap tan sovint, perquè sempre les aculls amb afecte i clarividència. I, pel que veig, les deixes passejar lliurement per tots els objectes que t’envolten, com si fossin la fada Campaneta de Peter Pan.

    I com que sempre estàs atenta, aprofites amb delicadesa la seva presència per vestir-les amb el devessall de sensacions que conforma l’amor que viu al teu interior. Et dius a tu mateixa, un “si pogués...” més retòric que no pas real, ja que l’avinentesa i la teva força creadora et serveixen per enxampar-les i amb elles conformar un teixit màgic on pintar el gran llenç del vostre viure, ple de records, de vivències i petons enamorats.

    Novament has estat capaç de construir un gran poema en un context quotidià. Context que has aconseguit transformar, com ens tens acostumats, en elements poètics d’alta qualitat.

    L'enhorabona, Aurora.

    Raül

  • Versos a l'estudi[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-04-2012 | Valoració: 10

    Renoi Aurora, aquesta poesia és tota una declaració d'amor. I sort que no trobes els versos! És tota una creativitat en majúscules, plena de naturalitat, natura i sensualitat a les mans. Un altre preciós exemple de la teva creativitat, encara que diguis que no et surten els versos. Una forta abraçada, creadora de mons.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250861 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.