Versos tímids decorant la rima

No, encara no sé què vols de mi,
però et donaré tot el què tinc
i més.
No, encara no sé el què vols sentir,
però t'escoltaré fins quedar
muda.

Tot sembla com un primer petó,
la imatge d'aquells cossos tremolosos
sobre el pit de les hores.
Tot s'assembla tan a ahir...
el so d'aquells mots muts
sobre el llit.

Tot sembla tan petit,
els versos tímids decorant la rima,
i els teus dits pensant en mi.
Tot s'assembla tan a ahir...
la veu d'aquelles estrofes sense cançó,
la llum d'aquells dies sense so.

No, encara no sé què vols de mi,
però m'adormiré sobre els teus mots
per sentir-te.
No, encara no sé què vols sentir,
però t'abraçaré fins quedar plena
de tu.

Tot sembla com una primera impressió,
les mans desvestides sobre ànimes,
i el nostre cor a mitja pulsació.
Tot s'assembla tan a ahir...
les carícies mal traçades sobre mi,
els besos tímids sobre tu.

Tot sembla tan senzill,
les mantes mal posades sobre meu,
els coixins sense protagonisme.
Tot s'assembla tan a ahir...
les nostres ganes de volar,
les mateixes coses què recordar,
els mateixos dibuixos que traçar
en la memòria.