Versos lleugers per a bombolles viatgeres

Un relat de: Mena Guiga
Sóc de mi.
Sóc amb tu.
Vinc de lluny?
Cent i mil.
Cap i un.

Mes de fred.
Any de gel.
Floc de glaç.
Cos de neu.

Fil de sac.
Drap de mag.
Circ de fum.
Pam de nas.

Bri de llit.
Toc de joc.
Raig de jaç.
Traç de llum.
Baf de pau.
Cim de goig.
Set de son.

Vers amb guix.
Test amb gruix.
Cloc un món.

Tros de mos.
Llast de tast.
Bull la col.
Brou de bou.
Lluç al plat.
Got amb suc.
Llet en pols.
Vi de mel.
Tap de sal.

Braç al cel.
Rel de peu.
Moll el coll.
Puny de nen.
Ronc de tronc.

Dent de serp.
Cau de llop.
Gra de pus.
Moc de corc.
Pet de gla.
Ull de poll.

Dit de ric.
Fel de ruc.
Rusc al bruc.
Brusc i tort.
Vel de pèl.

Cranc al mar.
Peix de riu.
Piu al niu.

Llamp de por.
Tro de mort.
Crit de nit.
Foc al bosc.
Fosc un sot.
Ham de fam.
Fang de sang.
Font de mal.
Prec al pit.
Cus un nus.
Pas de gat.
Fuig un gos.

.........Tant? TANT!!!!
(hi ha diversos temes i no temes, els que són merament per jugar).

Comentaris

  • Bon joc de monosíl·labs[Ofensiu]
    llamp! | 21-02-2012 | Valoració: 10


    I, per cert, no és el primer que llegeixo. En sé un d'Enric Casasses: "El prefaci faci'l fàcil". Si el trobes veuras que té molt a veure amb el teu.

    Encantat de llegir-te. Per molts anys!

    Però el llamp el deixes molt mal parat!!!






    Espetegant!

  • Bon joc monosil·làbic.[Ofensiu]
    free sound | 21-02-2012 | Valoració: 10

    Com sempre deixant anar la creativitat
    i la imaginació. Lliure de tot, bona creació!
    Bon joc de mots.
    Que les paraules segueixin viatjant entre dolces bombolles...

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

434557 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com