Cercador
Versos i tardes improvisades
Un relat de: silvia_peratalladaI em pregunto què haurà passat
amb aquells versos que em vas dedicar,
aquelles nits al teu costat,
aquells matins lluitant per la llibertat.
La guitarra que sonava
en aquella estranya casa,
els viatges d'aquells dies
arreu de la nostra galàxia.
Les visites esperades,
versos i tardes improvisades
somriures infinits,
projectes que mai van florir.
Deuen haver escollit
el camí del bosc de l'oblit,
o el llac dels records,
on si t'hi banyes mors.
Comentaris
-
La Banyeta del badiu | 18-10-2005 | Valoració: 10
Una part dels recorts i les persones de la nostra vida, prenen el camí del bosc de l'ublit.
Però també apareigen altres per l'adreçera de l'il-lusió.
No t'he comentat mai, però et llegeixo, m'hagrada com escrius. Un petonet.
-
Molt[Ofensiu]Xitus | 17-10-2005 | Valoració: 10
poètic Sílvia, sobretot l'última estrofa.
Has pensat mai en musicar poemes teus?
Cuida't!!
Xitus. -
bona poetesa! ...pero...[Ofensiu]cassigall blau | 17-10-2005
ara hauries d'escriure sense parlar tan clar. O sigui, que en lloc de explicar-ho tu(el que fos) diguesis les coses d'una manera, que fos el lector qui ho descubris, a la seva manera.
El poeta (im)perfecte, ataca de nuevo...je, je, je.
una abraçada...i a veure si tambe em fots el rollo, sobre les meves. -
Ohhh!![Ofensiu]vespertina | 17-10-2005
"La guitarra que sonava
en aquella estranya casa,
els viatges d'aquells dies
arreu de la nostra galàxia"
Molt ben trobat, pensat, sentit! Molt ben escrit...Miraré més cosetes teves.
Fins aviat!
_vespertina_ -
Què bonics[Ofensiu]Màndalf | 17-10-2005
aquests versos tan tristois i nostàlgics que semblen acompanyar la mirada perduda de la teva preciosa foto. M'agraden.
-
uauau![Ofensiu]Capdelin | 17-10-2005 | Valoració: 10
"el llac dels records on si t'hi banyes, mors..."
un poema que trobo molt encertat i poètic des de l'inici fins al final...
melangiós, suau i dur malgrat uses versos aparentment recordatius...
una abraçada!
Valoració mitja: 10
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
582239 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....