Versos en el mirall embafat

Un relat de: Gica Casamare

"Penses:
tu ets el meu passat.
Penso:
tu ets el meu futur.
Del present
ens som orfes."
El baf que cobreix el mirall em permet plasmar aquest pensament, aquest sentiment per uns minuts.
M'acabo de dutxar per expulsar la teva olor de la meva pell. El futur se n'ha anat pel desaigua, després de rodejar-ne el forat, dansant en forma de remolí com un ballet condemnat a mort, a precipitar-se en el buit.
El mirall embafat no em reflecteix el rostre si no és a través de les lletres escrites amb el meu dit índex. Intueixo l'ull vermellós.
Com es pot trobar el nexe entre el passat i el futur? Hauria de ser el present, veritat? Però el teatre del dia a dia (i nit a nit), foragita aquest retrobament.
Mals entesos. El present compartit es basa en els mals entesos. Els errors (carnals i espirituals).
Nu i moll, encenc una cigarreta que em vicia i aparentment m'haurà d'expulsar la tensió. La cigarreta queda humitejada pels meus dits, haig de xuclar més del compte i el fum pica més del compte, també. La nicotina entre en les meves venes i em relaxa.
Una fumarada m'entra a l'ull esquerra i la llàgrima reparadora obre la porta a les de la derrota. Inhalo una bona dosi de quitrans i nicotina i tanco ràpidament la porta de la tristesa humida. Exhalo el fum empobrit, les substàncies queden en mi.
De sobte la pudor s'apodera de mi i em vesteixo amb l'albornòs de tovallola.
Els versos impresos en el mirall es comencen a desfer. El baf comença a condensar-se. Cada cop em veig més reflectit, deformat per l'aigua líquida que ocupa el mirall.
El meu pensament també es condensa i l'ànima decau.
Penso que el passat és desil·lusió i el futur il·lusió. Penso que el present és vida. M'agradaria escriure en un mirall embafat:
"Em vius
amb la desil.lusió del passat.
Et visc
amb la il.lusió del futur.
Ens desvivim
en el present aliè."
La cendra cau en la pica del renta mans. Amb aigua freda la faig desaparèixer pel desaigua, dansant circularment, com abans la teva olor.
Tinc la sensació de la teva olor incinerada emigrant pel desaigua.

Comentaris

  • ment embafada[Ofensiu]
    quetzcoatl | 27-10-2005 | Valoració: 10

    Sí, és un fet quotidià però després d'un fet decisiu; i tota la teva ment està impregnada del dubte. No ets ni al present, ni al futur, ni al passat; sembles estar penjat d'una espera que no promet res.

    M'agraden molt les descripcions; com entrellaces els sentiments amb els gestos i els versos que voldries escriure.

    una abraçadassa gica!

    m

  • Sorprés...[Ofensiu]
    rnbonet | 21-10-2005 | Valoració: 10

    ...per la descripció d'un fet quotidià, que has sabut convertir en un relat simple i complicat a la vegada; lleuger i pesant alhora; sua i amb força... I molt original en l'estructura!
    Enhorabona!

l´Autor

Foto de perfil de Gica Casamare

Gica Casamare

71 Relats

182 Comentaris

111703 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Nascut en la boira enmig de la il.lusió de la llibertat nacional i la justícia proletària, entre torrades castanyes de tardor.
No gaire esportista tot i guanyar una lliga de futbol sala, sent el suplent més complet de la generació d'or de les monges!
Ara, servent de la RES PUBLICA.

http://casalsprat.blogspot.com