Versos d'una nit solitària

Un relat de: Anònim

Com et puc explicar
que no et paro de buscar,
fa tant de temps que et cerco
que gairebé m'espanta
quan veig cada dia
repetir-se nou.

Avui tornaré a recollir
pedaços de falses il·lusions,
esperances esberlades
i mentides piadoses,
per fer el cor fort
i sortir al carrer
esperant que el desig
de poder-te trobar
es faci, per fi, realitat.

Però quan veig la teva absència
no hi ha ningú a qui confessar
que em sento trist, que no sóc feliç.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: