Cercador

Llista categories

Versions de

Un relat de: Tiamat

Normal.
En Josep Maria s'aixeca feliç, perquè sap que passarà el dia a la muntanya que hi ha darrera casa seva. Es renta la cara, i es prepara el menjar mentre sent el seu avi que estossega. Puja a la muntanyeta, i comença a menjar, però descobreix que el que ha agafat de l'hort està fet malbé. Empipat, torna a casa seva i deixa el menjar pels animals que corren per allà.

Sinònims.
En Josep Maria s'alça xalest perquè sap que aquell jorn el passarà al muntijol que hi ha rera casa seva. S'eixoriveix la fesomia amb un xic d'aigua i mentre emplena la carmanyola, sent com el seu jai tus a l'alcova del costat. S'enfila al tuc del mont, agafa les safanòries i la lletuga que ha garfullat del tros, mes quan les brosteja, descobreix que estan estantísses. Felló, retorna a la llar i deixa l'aliment a l'animàlia bel·luïna que corrinya per les engires.

Conjunció "i".
En Josep Maria s'aixeca i està feliç perquè passarà el dia a la muntanya i es renta la cara i es prepara el menjar i el seu avi estossega i en Josep puja a la muntanyeta i comença a menjar i veu que el que ha agafat està fet malbé i s'empipa i torna a casa seva i deixa el menjar als animals que corren per allà.

Missa.
Germans! Com diu el versicle 2.10, el 19 de març, sant Josep Maria s'aixecà amb l'ànima feliç, perquè sabia que faria una peregrinació al mont de la Verge, prop del seu monestir, aquell dia mateix. Es rentà la cara amb aigua beneïda, mentre preparava amb amor el tros de pa pels bons ancians que treien el dimoni per la boca. Quan arribà dalt del mont de la Verge, féu una parada per resar i alimentar-se amb els fruits de la terra que havia conreat amb la seva pròpia suor. Veient les mirades suplicants de les criatures de Déu que l'observaven, sant Josep Maria es compadí i els oferí les seves menges. Tornà al monestir, i el seu sacrifici féu que el santifiquessin. Germans, diguem tots junts: amén.

Sms
JMa va a l mntñ a brnr, xo l mnjr sta ft mlb i sl mngn ls nimals.

Hores.
A les 7:30 en Josep Maria s'aixeca, a les 7:32 comença a somriure perquè sap que a les 12:06 serà a la muntanyeta que hi ha darrera casa seva. A les 7:41 es renta la cara, a les 7:43 prepara el menjar i sent el seu avi que estossega de les 7:45 fins a les 7:48. Surt de casa a les 8:02, a les 11:46 saluda la caputxeta que va amb una proveta plena de lactosa, i arriba dalt la muntanya a les 12:05. A les 12:17 comença a menjar, però a les 12:18 descobreix que el menjar que havia agafat de l'hort a les 8:09 està fet malbé des de les 16:24 del dia anterior. Empipat, a les 12:21 deixa el menjar pels animals que corren per allà i a les 12:33 torna a casa seva.

Superheroi.
El super heroi JotaMan s'aixeca del seu JotaLlit feliç, perquè sap que a la muntanya té una missió que l'espera. Es renta la cara amb aigua làser, fa el menjar amb el megaordinador, mentre el seu superavi desprèn gas tòxic per la boca. Va fins a la muntanya amb el JotaMòbil, i comença a menjar, però quan es veu encerclat pels malvats animals X, els tira el seu menjar i salva el món. Satisfet, torna al seu amagatall.

10 decasíl·labs.
En Josep Maria s'aixeca amb manya
perquè passarà el dia a la muntanya.
Mentre prepara prest el seu menjar
sent el seu avi al cantó estossegar.
Quan arriba a dalt de la muntanyeta
treu molt ràpidament la cassoleta.
Però quan ell es posa a mastegar
veu que el menjar no té ben res de sa.
Per això en Josep el tira ben lluny
i cap animal afamat s'esmuny.

Rock català.
Un dimecres qualsevol, en Josep Maria diu bon dia tot content, obsessionat en passar el dia a una muntanya de l'Empordà. Es renta la cara i es prepara el menjar mentre el seu jaio estossega. Quan arriba a la part del sud de la muntanyeta, menja avellanes, però descobreix que estan fetes malbé. Com que és hora de tornar a casa, les tira, fent el dissimulat, als animals que corren per allà.

Femení-masculí.
La Josefina Marià s'aixeca feliç perquè sap que passarà la diada al mont que hi ha darrera el seu mas. Es renta el rostre, i es prepara la manduca mentre sent la seva àvia que estossega. Puja al puig, i comença a menjar, però descobreix que el que ha agafat de l'horta està fet malbé. Empipada, torna al seu mas i deixa la manduca per les bèsties que corren per allà.

Occità.
Ne Josep Maria se leva aürós per que sap que passarà lo jorn a la montanha que i a a l'endarrièr de sa bòrda. Se neteja la cara, e prepara lo manja al lòc que son pepin tus. Va a la montanha e comença a manjar, mas s'aperesap que lo que a prenet del camp es fach marrit. Malaürós, torna a sa bòrda e daissa lo manja per las bèstias que i a per enlà.
Nota: no parlo occità, aquest miniconte va ser fet utilitzant un diccionari català-occità que hi ha per casa. Disculpeu els errors.

Comentaris

Afegir comentari

kina matada...[Ofensiu]
FRAN's | 25-09-2004 | Valoració: 9
apart de ke la idea del relat ja està prou currada, tb sa de valorar (i molt) la matada k tas hagut de fer per escriure i reescriure totes less versions hagudes, havents i per haver...

i apart el comentari (ki diu comentari? comentariet. o ni aixo, un petit massís a l'obra) k tp tas kedat curta.... hagués volgut fer un comentari tb força llarg, xo no matreveixo a sospitar com de cutre en seria el resultat aixi k millor acabo ara

FRAN's
Exercicis d'Estil. (De Raymond Queneau).[Ofensiu]
Joanjo Aguar Matoses | 24-08-2004

No sé si te l'hauràs llegit, però hi ha un llibre d'un francés que es diu "Exercicis d'Estil" (el llibre, no el francés). El francés es diu Raymond Queneau. (Total, tot açò ja t'ho he escrit en el títol del comentari, ¡vaja !).

Doncs és un llibre molt entretingut, i segueix la mateixa inspiració que tu en aquest relat. Escriure de moltes maneres diferents una mateixa situació.

Queneau agafa una acció senzilla, quotidiana, i li dona la volta de tantes maneres, i amb tant d'enginy, que no et canses de llegir i de riure't. Perquè també és molt divetit.

I això que fa cent versions diferents (100, sense exagerar) de la mateixa cosa.

Mira si pots trobar-lo. Està en l'Editorial Quaderns Crema.
uouououoou[Ofensiu]
AnNna | 01-08-2004 | Valoració: 10
q wapooo!!!
vaja!![Ofensiu]
Tiamat | 31-07-2004
el títol hauria de ser
Versions de "En Josep Maria se'n va a la muntanya"

(uau! crec que aquest és el comentari més curt que he fet mai. M'estic superant)

(wow! in english, you have to practice for tomorrow... ua ja ja ja ja)(riure malèfic)(a veure a veure.. hmmm... plis!! uer is di andergraunn??)

(lalala, és que avui estic contenta)

(nena nena! que ja ho has allargat massa! merda, ja no és el comentari més curt que has fet mai? bé!)

(doncs ara no ens aturarem.. no us heu preguntat mai quants caràcters pot arribar a tenir un comentari? infinits? no ho comprovarem ara, tranquils)

(bé bé, avui m'heu descobert físicament parlant, i per això m'he canviat la biografia)(i mira, no, no vesteixo "radikal" -amb k, clar-, ni tinc els ulls al cul, ni tampoc vesteixo de negre per més Tiamat i heviata que sigui, ni sóc gaire extrovertida i xerraire, tot s'ha de dir)

(sóc el que sóc, i el que no sóc.. no ho sóc)(de celtas cortos)

(m'agraden els parèntesis, què passa, no em poden agradar?)

.

(punts, sí, també estan bé, però continuo preferint els parèntesis)

(són més acollidors, no trobeu?)(ais, que bé que em sento aquí dins, és com si xiuxiueges)(ara que no ens senten, has vist aquella que s'asseia al costat d'aquell?? ufssss, mare, espero no tornar a trobar-me-la mai més! que pesada, siusplau)(i eis, i el que seia al costat d'aquell de més enllà? aiai, si és que me l'hauria menjat, però he pensat que allà sobre la taula, dale que te pego, no sé, hauria quedat com lleig)(marujeant, que en català seria marfullejant)(i en relataire.. també, marfullejant, és clar, o és que no parlem en català aquí?)

nO sMprEeee

(dolenta! tia tia tia, no siguis dolenta. que fort que fort que fort i que megaguai que ha estat tot noo??? la polla, el cony i la mare que els va parir!)

(bé, vaig a buscar el meu cap, m'han dit que a les 8 estaria arreglat, però ja sabeu com són aquesta gent, sempre van tard, i ara que són les 11 de la nit, suposo que ara sí que estan, encara que bé, siguent dissabte potser està tancat, i dilluns ja no puc anar-lo a buscar perquè no hi sóc - ho he dit, que vaig a londres?? ua jajajaja- -sí, riure malèfic-, hauré de dir que me l'enviin per correu, quan pot costar enviar un cap per correu? l'altre dia vaig haver d'enviar una carta a l'estranger, i hi vaig haver de posar 3 segells, d'aquells amb la cara del rei, tot feliç, a mi si m'estiguessin llepant la galta esquerra tota l'estona no sé si seria tan feliç, bé sí, si no hagués de fer altra cosa en tot el dia que aguantar les llepades, a la galta i al cul)

vava, que has d'anar a dormir. És que m'entreteniu!

un petonet per tots.

i una morrejada d'aquelles que fas donar voltes i més voltes a la llengua per dins la boca de l'altra persona, i fas entrexocar els llavis una vegada i una altra, i la llengua entra i surt, i la saliva es barreja, i acabes que no saps ben bé quina part és teva i quina de l'altre, o si és només un cargol que passa per allà al mig,

doncs aquesta, per mi, que m'estimo qUe T'hI cAgUeS

Tiamat.
Laura.
Jo.
Tu.
Ell.
Nosaltres.
Vosaltres.
Ells.

I sense fer una carrera de lletres.

P.D - us ha quedat clar, quin havia de ser el títol del relat?

l´Autor

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

680950 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Afegir a preferits

Biografia:

també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >