Versions de mi mateixa

Avui, aquí asseguda, és com si tot hagués tornat.. els mateixos dubtes, les mateixes inquietuds, com si el món em fes oblidar el passat per, dies després, mostrar-me'l de nou per burlar-se de mi. I les marques semblen rascades amb més força que abans, com si els desconeguts s'haguessin entretingut en reescriure-ho altre cop. I aquí, asseguda, aquella obsessió ha tornat.. però és que.. què cony vol dir DCIIIXVII??!

(veure "DCIIIXVII")



Començo acariciant-me per sobre les calcetes.. hmmm.. noto que l'humitat comença a traspassar.. La mà.. entra a dins les calces.. oaah.. tot està ben moll.. vaig acariciant.. i.. necessito treure'm les calcetes.. i ara.. hmm, els dits.. entren ben endins.. endins.. perquè.. oooh, aaah, sííí! (en un gran crit orgàsmic): LES DONES TAMBÉ ENS FEM PALLES!!

(veure "Les dones també ens fem palles")



Què et sembla, si escupo i així estalvio temps?
O si només ploro quan escupo de cara al vent?
Sí, i lluitaré per allò que més vull
i em revolucionaré contra els indecisos,
em faré una bona palla,
o no sé, te la faràs tu,
sí, ja ho sap, ara tu li treuràs la llengua a la teva àvia,
i a mi, me la tenyirà la tinta negra,
i al treure-la,
la gent s'espantarà.
Tu, que sabies el meu petit secret,
potser algun dia et repetiré un moltes gràcies.
Però és que crec que som
estúpides persones incoherents buides i plenes alhora,
o senzillament,
imbècils.

Firmat: Taro Harper (no li busqueu significat, no en té)

(veure relats conjunts amb el Follet Groc -Cesk-)



Era un noi d'uns vint anys, cabell fosc i barba mal afeitada. Llegia un llibre i no veia res més que les seves pàgines. Les espatlles es movien suaument mentre respirava, menys un cop, que el vaivé s'ha aturat, potser al arribar a un punt culminant de la lectura. M'he acostat a ell, i tendrament, a l'orella, li he xiuxiuejat: ets tu, l'amor de la meva vida?

(veure "On ets amor de la meva vida, oh, on ets")



Una taula de primitives. Un llibre per aprendre àrab. Una família duplo. Un aneguet de goma. Un àngel-termòmetre. Cinquanta tonelades de suro que s'ha d'endur l'Estel. Un got de la plataforma per la llengua. Setze piles gastades. Un instrument del Quebec. Propaganda del Liceu. Onze 20minutos i un Catalonia Today. Una invitació per un refresc gratis a St.Ponç Granja (frente cine urgell). Un regle d'un metre. Quatre exàmens del First per fer. Uns auriculars espatllats. Un pot de "polvos talco". Una bala de la guerra civil. Un cocodril fet de cartró. Un spontex retallat. També estaria bé endreçar la meva altra habitació.

(veure "Avui he estat endreçant la meva habitació")



Qui t'has pensat que ets, tu..? deixant que insinuin que ets el més català de tots. I jo què, eh? A mi no em superes ni de conya. Sí home, ara aquest s'haurà pensat que és més català que jo.. i què més! Fixa't, a veure si superes això:
L'apòstrof
La c trencada.
Ha! que te jodan.

(veure ".". Versió que em van demanar en un comentari)



- Ja sé que es donava per acabada la conversa, que tothom pensava que estava tot dit, que qualsevol paraula de més trencaria la gràcia de tot el relat, que el punt i final era definitiu, però és que..
- Què?
- El timbre.. que encara sona..

(veure "Perdoni, estan trucant")



Escopinya.
(veure "Por: un relat eccepcional amb un títol eccepcional")