versió lliure in off

Confesso que he sigut llop
alguna vegada,
en concret una vegada
vaig ser llop bo,
que defensava la Caputxeta
dels perversos llenyadors,
que l'espiaven rera els arbres
quan es banyava nua
en el rierol.

Érem feliços, cantàvem
i ella tocava al piano:
" Qui tem a Virginia Wolf " ?

Féiem l'amor a casa de l'àvia,
a la setmana un cop o dos.

Però un dia la nena,
el collons de nena,
per capricis de nena...
es despullà de la caputxa
i em denuncià:

que si les dents massa llargues,
que si les ungles massa afilades,
que si massa pèl al cos,
que si els ulls massa grossos,
que si massa llop...

Els llenyadors penjaren el meu cap
al llindar de la porta, sota el balcó.

Mala sort!

Per bo que sigui,
sóc fidel al final del conte,
i sempre acabo... mort.