versió lliure in off

Un relat de: Capdelin

Confesso que he sigut llop
alguna vegada,
en concret una vegada
vaig ser llop bo,
que defensava la Caputxeta
dels perversos llenyadors,
que l'espiaven rera els arbres
quan es banyava nua
en el rierol.

Érem feliços, cantàvem
i ella tocava al piano:
" Qui tem a Virginia Wolf " ?

Féiem l'amor a casa de l'àvia,
a la setmana un cop o dos.

Però un dia la nena,
el collons de nena,
per capricis de nena...
es despullà de la caputxa
i em denuncià:

que si les dents massa llargues,
que si les ungles massa afilades,
que si massa pèl al cos,
que si els ulls massa grossos,
que si massa llop...

Els llenyadors penjaren el meu cap
al llindar de la porta, sota el balcó.

Mala sort!

Per bo que sigui,
sóc fidel al final del conte,
i sempre acabo... mort.

Comentaris

  • new popular !![Ofensiu]
    lily | 14-06-2005

    Ole!!! quina versió d'un conte tan popular com el de la caputxeta vermella! ! impressionant ! ! a més t'he de dir que sóc una amant dels contes siguin com siguin, originals i subrealistes com el teu o el típic del temps era temps quan els ocells tenien dents ! !

    Impacient per deixar-me soprendre per la teva imaginació de nou!!

    4 PETONS!

  • jajaja[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 13-06-2005

    fins i tot versionant contes populars ets original...
    si, sempre passa.....els finals son els finals...potser era el destí del llop, acabar mort, no?
    potser no era tan bo com ell pensava....qui sap.
    Resposta: el món es va crear sobre una llàgrima, i nosaltres hi hem de posar el somriure que ens està demanant.
    una petó en la sopa del no-avorriment!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4381 Comentaris

1177345 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )