vers

Des d'on s'acomiada un passat distint,
des d'on s'albira avui l'albada d'un demà comú,
et porto Sílvia, apressat pel temps,
un present d'enamorat.

Un pom, una toia,
flors que parlen per mi d'un amor punyent,
rendició incondicional dels sentiments
a l'univers que respira sota la teva pell.

Accepta amb aquest ram el reclam de l'amant
que espera impacient el retorn del missatger,
i així, el que ahir eren roses de dos bells rosers
siguin a partir d'avui llavor d'una nova primavera.

I jo us desitjo a vosaltres
ara que sou dos que sereu un
que aquest un ho sigui tot,

i a tu núvia,
que la puresa valenta del teu blanc
trenqui les ombres que durà el pas del temps.

Crisàlida de somnis, crisàlida de vida plena,
estén les ales papapllona i vola!
que el teu cel té per sostre els estels.