Vermell

Vermell valent
que m'atrapa i em commou
em delates tot lluent
amb l'empenta d'un brau bou

Inoportú cavalcant
sobre una ona de calor
conquereix trepidant
el meu cos ple de rubor.

Exèrcit de formigues
que comencen a la panxa
i són com mil espigues,
que punxen, que fan rauxa

Empenta rápida i furtiva
que impotent vull aturar
tornant-me rígida i passiva
però el vermell segueix brotant.

Quan em miren
Quan em besen
Quan em mires
i vull que em beses

Quan sento uns ulls a sobre els meus
que em fan botar el cos,
quan parlen de mi les veus
i sento la pell en flor.

Vençuda i impotent
baixe la mirada a terra
deixant pasar els segons lents
de nou perdent aquesta guerra.

Color de tons tan bells
tingues pietat
dimoni vell,
no sigues agosarat

Vull actuar amb decisió i empenta
però m'atures, cavaller.
Vull ser segura i valenta
Sense fugir de tu vermell .