Veritats II

El paper dels altres és fantàstic. Ser qüestionat i qüestionar-te et dóna la seguretat de no estar equivocat per sempre (o com a mínim de la mateixa manera).

Però bé, la veritat de cadascú és la seva, encara que cregui que tots compartim alguna cosa. I que en tot el que diuen els altres hi ha sempre alguna cosa de veritat. Ara bé, mai et prenguis a ningú al peu de la lletra: potser tots estem una mica errats.

Senta't còmode i creu alguna cosa. Defensa-la. I mira sempre el que t'ha portat allà: que els teus passos siguin sense pressa i els vegis amb claredat. "A poc a poc i bona lletra". Que almenys el que escriguis sigui el millor que puguis posar a cada moment. Que encara que el contingut de la redacció final no sigui el millor i més encertat, la presentació sempre suma.



Respira...


Ja no crec que siguin "les veritats" el que fan mal... És la gent que ha oblidat com encaixar-les o entendre-les. Potser, si mai, mai ens haguéssin amagat res de petits ,entendríem més les coses i més a la gent. Potser haguérem crescut amb més acceptació dins nostre. Potser seríem més sincers amb nosaltres mateixos i el nostre ego no se sorprendria tant.

Bé, no sé si cal morir per una veritat...mai sabrem si era certa!

I després de tot aquest embolic, la qüestió és: i doncs? En què ens basem per viure?