Cercador
Vergonya
Un relat de: Almogaver- Compartir:
Ho he vist en els seus ulls, plens de vida i alhora buits.
Ho he vist en les seves mans, que busquen allò que no trobaran mai.
Ho he vist jo, i ho has vist tu, i com sempre no fem res.
He vist com per ells la vida es un pur tràmit, esperant que els hi arribi aviat la mort.
He vist com viuen en un mon buit d'il·lusions, brut i ple del res més absolut.
Ho hem vist tu i jo, i com sempre no fem res.
M'agradaria aixecar-me un dia, i pensar que tot ha estat un mal son.
M'agradaria veure com canvien els fusells per joguines.
M'agradaria mirar-los als ulls, i veure tan sols una mirada de tendresa.
Com m'agradaria que tot això fos així i no com és ara.
Com m'agradaria que t'agrades a tu, tant o més com m'agradaria a mi.
I saps perquè ?, doncs tu diré, per no sentir mai més vergonya.
Vergonya de haver-ho vist, i com sempre, no haver fet mai res.
Comentaris
-
Un bri d'esperança[Ofensiu]Naiade | 27-07-2006
Es ben cert i trist el que dius. Moltes vegades he pensat el mateix.
Per aixo ultimament intento comunicar el meu rebuix per mitja d'Amnistia internacional i d'altres. No es gran cosa, pero quanta mes gent ho faci, mes posibilitats tenim de aconseguir alguna cosa, per minima que sigui.
Jo també voldria camviar moltes coses, pero pensa que es una lluita de formigas contra un gegant.
No perdem l'esperança i no ens rendim
Et felicito per transmetre tan bé -
es intens[Ofensiu]AINOA | 27-03-2005 | Valoració: 10
Es trist el teu relat.
Pró contra aquests sentiment no es pot lluitar, ja que ixó forma part de las nostres vides.
una abraçada. -
És veritat[Ofensiu]bdjer | 27-03-2005 | Valoració: 9
Ens hem de quedar mirant com passa sense poder fer-hi res... pero que hi farem, és trist pero és aixi. M'ha agradat molt, transmet moltíssim.
Segueix així, petons.
(ho sento per les faltes, no em funciona la tecla de l'accent obert)
bDjER -
És...[Ofensiu]Sareta_16 | 27-03-2005 | Valoració: 10
molt trist perquè com aquí has descrit perfectament es algo q passa diariament...
-
Moltes vegades [Ofensiu]Atlàntida | 27-03-2005 | Valoració: 9
no podem fer res, es la societat que empeny cap a la solitud, la desesperació, el patiment, el dolor, la buidor de les mirades i no podem fer res.
Una forta abraçada.
Valoració mitja: 9.5