Verd

Un relat de: Curculla

N'estava farta. La casa em queia a sobre, res del que feia m'omplia de debó i qui creia que era l'home de la meva vida ja no m'estimava (o almenys aquesta era la meva impressió). Feia algun temps que ens havíem casat (sense massa ganes, si he de dir la veritat), ho vam fer per la pressió de la família, sobretot de la seva. Objectivament tenia tots els números per ser una persona feliç: un marit treballador, una feina estable on podia aplicar els meus estudis, un pis nou i prou diners perquè no ens faltés de res. Però em faltava l'esma. M'havia deixat acomodar en la vida sense decidir per mi mateixa les qüestions que més m'afectaven. Cada tarda, quan arribava de la feina, m'asseia al sofà davant algun programa estúpid de la televisió i, després d'estar una estona sense pensar en res, començava el torn de preguntes interiors: "Per què m'hi vaig casar, si cap dels dos ho creia necessari? Per què no deixo aquesta feina que no m'omple en absolut? On han quedat els meus somnis i projectes de no fa tant de temps?" Un buit a dins m'anava omplint progressivament de no-res. Fins que no vaig poder més.
N'estava farta. Un dia al matí, en lloc d'anar-me'n a treballar com cada matí des de feia alguns anys, vaig agafar quatre coses, les vaig encabir en una gran bossa de viatge, vaig deixar les claus sobre la taula i vaig marxar per no tornar mai més. Amb el que havia tret del banc en vaig tenir prou pel viatge i l'estada durant algunes setmanes en aquest bonic poble de muntanya. De seguida vaig trobar una feina per cuidar una anciana invàlida a canvi d'una pensió completa (viuria a casa seva). Realment és la feina de la meva vida, mai m'ho hauria imaginat. L'Emma és una persona encantadora i, encara que tingui el cos gairebé paralitzat, és immensament sàvia i conserva tota la lucidesa. Ella m'ha explicat tots els secrets del camp, m'ha obert els ulls a una realitat desconeguda per a mi fins ara: la bellesa de la natura. Mai, abans de conèixer-la, m'havia aturat a observar tot el procés detallat d'una posta de sol ( un esdeveniment que, per altra banda, passa cada dia sense excepció), mai abans havia remat una barqueta per un rierol una tarda tranquil·la de primavera, mai m'havien absorbit tant la contemplació d'un ocell en la branca d'un arbre, d'un insecte sobre el pètal d'una flor o d'una fulla inquieta tremolant pel frec de la brisa juganera. Mai m'havia sentit tan viva ni havia estat tan conscient de la meva existència.

Comentaris

  • Ostres!!![Ofensiu]
    Sol_ixent | 07-10-2006

    És la primera vegada que llegeixo alguna cosa teva, i, la veritat és que m'ha encantat!

    Continuaré remenant per aquí...

    Sol_ixent

  • Lídia Raventós Rigual | 03-10-2006 | Valoració: 8

    molt fraqüent...
    suposo que ara trobes aquestes coses tan intenses perquè per fi has fet el que has desitjat tu, no el que t'han dit els altres...

    SORT! petons...

  • Capità Borratxo | 03-10-2006

    Tinc enveja de verd...

    Enhorabona pel relat!

  • Bones i no tan bones notícies[Ofensiu]
    pivotatomic | 24-05-2006 | Valoració: 8

    Hola, presonera

    Abans de res, les bones notícies. M'agrada com escrius. Ets una bona narradora i, en la primera part del relat (la que ella fa servir per explicar la seva desesperació) te les apanyes per interessar al lector i crear l'expectativa de què passarà.

    Sobre l'estil, em sembla net, eficaç, sense grans floritures però net d'errades (tret de minúcies con repetir "matí" a la primera frase del segon paràgraf).

    Ara els punts flacs (per a mi, eh?)

    Bàsicament, només un. I és que el relat no te xispa. És una història molt curteta i en tan poc espai en tens prou per explicar com era desgraciada i com, en un pis-pas, canvia de vida i troba el camí.

    Digue'm perapunyetes, però a mi la sensació que em queda és que potser aquesta era una història que tampoc mereixia gaire ser explicada. No sé si em faig entendre. Per a mi, un conte (especialment u de tan curt) ha de tenir un twist al final, una sorpresa que trenqui la linealitat del relat i no deixi al lector indiferent. Per a mi, la única pega d'aquest relat és que no hi ha sorpresa. És pla.

    Però és sols la meva opinió (ja veus que la persona que ha escrit abans que ja no creu el mateix). En tot cas, com que en aquest món no tot són flors i violes, he volgut dir-te el que m'ha agradat i el que no tant.

    De totes maneres, el que em sembla relament important és que en el poc que t'he llegit m'has demostrat que saps escriure i que ets capaç d'expliar una bona historia.

    De manera que et seguiré llegint. No ho dubtis.

  • relat femení[Ofensiu]
    athina | 23-04-2006

    Sincerament m'ha agradat molt el teu relat Marta.
    Segueix la linea dels relats sobre dones amb vides corrents que busquen l'alliberació, com els de la Mercè Rodoreda. Trobo que és un gènere molt sentimental i emotiu.
    Espero que continuis escrivint relats sobre dones...

Valoració mitja: 8.67