Vents de gènesi

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Sembrant instants
Al camp erm de la distància,
Espero que algun dia germini
La llavor de l'esperança.

Bufen vents de gènesi,
Bufen temps de renaixença.

He vist caminar els nens
Agafats de la mà del migdia,
He vist volar ocells
Que no tenien por dels perdigons.

Bufen vents de gènesi,
Bufen temps de renaixença.

M'acompanyes?
He tingut una visió:
Les platges ens retornaven
A aquells que un dia vam perdre.

Bufen vents de gènesi,
Bufen temps de renaixença.

Així doncs, m'acompanyes?
Vesteix-te de manera informal,
Còmoda, que no hi ha etiquetes:
Anem a rebre a aquells que un dia vam perdre.

Comentaris

  • silvia_peratallada | 29-05-2004 | Valoració: 9

    molt bonic, de debò...m'ha arribat. crec que no tinc paraules per expressar la qualitat que m'arriba, el sentiment, la calor

  • Què bonic!!![Ofensiu]
    Arnau Segarra | 24-05-2004 | Valoració: 9

    També m'ha agradat molt aquest poema. Hauré de llegir-ne més, a veure si trobe la fidelitat que has causat en Marc!

  • prolífic!!!![Ofensiu]
    Marc Freixas | 23-05-2004 | Valoració: 9

    molt prolífic, però és que a més a més tens un talent increiblement depurat.Començo a estimar els teus poemes de manera fidel. ( ho podria dir així ).

Valoració mitja: 9