VENTADA DE TARDOR

Un relat de: Sebastià Climent

Durant tres dies seguits, la persistent venteguera ha sacsejat, sense treva, les nostres contrades. Ahir al capvespre, per fi, va amainar l’enutjós temporal de vent. Ja en tenia ganes que arribés la calma. M’agrada el ventijol que t’acaricia suaument, la marinada que fresqueja les xafogoses tardes d’estiu o l’oreig matinal. Però no m’agraden aquestes ventades tardorenques amb més virulència que la requerida per alliberar els arbres caducifolis de totes les fulles mortes que encara hi pengen.

He sortit per veure les possibles destrosses que les ventades haguessin fet al jardí. No han estat gaires, ni importants i això m’ha reconfortat. A primer cop d’ull m’ha semblat que les branques eren totes nues. Però ben mirat, he vist que en una de les catalpes bignonioides, n’hi havia una. L’única fulla, que ara adquiria un valor testimonial de la frondosa capçada que hi havia existit. Per què aquesta s’ha resistit a caure? No pas amb voluntat d’aferrar-se a la vida, doncs les fulles no tenen voluntat. I aquesta ja no tenia vida.

És una fulla com totes les altres i no te res d’especial., però és l’única, entre milers de fulles que encara queda unida a les branques, que la ventada no ha pogut vèncer. La ventada impetuosa, violenta i descontrolada s’ha emportat tot allò que no ha tingut capacitat de resistència. Només la fulla de la catalpa, sola, masegada, mústiga, pansida, però encara fermament unida al branquilló a través del qual havia rebut la saba de la vida, s’ha salvat de l’escomesa.

En ella he vist la sensació de solitud de l’ésser humà en un entorn social hostil i l’aïllament i la desemparança d’una societat mediocre i abatuda, però, alhora també hi he vist el símbol de la fortalesa, de la fermesa, de la capacitat de resistència, de l’esperança d’una societat que no es resigna a ser vençuda per les ventades en la tardor de l’època actual i lluita per assolir una nova etapa amb nous aires més purs i ventijols suaus i refrescants.

Comentaris

  • ventada[Ofensiu]
    leonor puig masbernat | 01-12-2013 | Valoració: 10

    Com tot el que escrius m'agrada molt . Que de una fulla en puguis fer un relat tan bonic i a les hores parlis dels tems que estem passant ,que espero que com tu dius siguin com aquesta fulla que es manter ferma a pesar de tot, felicitats i una abraçada

  • MUSIcalia[Ofensiu]
    MUSIcalia | 15-11-2013 | Valoració: 9

    La descripció que fas d'una fulla, utilitzant unes paraules noves per a mi m'ha agradat molt. Demostres una sensibilitat exquisida. Continua escribint. Felicitats

  • Una fulla com cal[Ofensiu]
    angela nin | 14-11-2013


    Aquesta fulla em recorda un poble, una gent, etc. etc que resisteixen sense deixar-se anar malgrat totes les adversitats que l'envolten i l'empeyen a desprendres de la branca. Esperem que la fortalesa d'aquesta fulla ens serveixi de referència!

  • ... i barca nova[Ofensiu]
    Ferclicos | 13-11-2013

    Molt bonic el relat, pare.
    Després d'un vendaval, passi el que passi, arriba la calma... l'important és que l'arbre sigui fort per aguantar-lo. Les fulles, aleshores, sabrem que hem d'aguantar com sigui.

  • L'excusa[Ofensiu]
    rautortor | 12-11-2013


    Aquesta fulla s'ha quedat enganxada al capdamunt de l'arbre perquè sabia que el jardí pertanyia a un bon escriptor. Aquesta ha estat l'excusa per sortir a les pàgines literàries. És que, fins i tot les fulles, ara mateix, són presumides. Si mes no, en el teu cas és el que sembla.

    La tardor, a banda dels colors que ens sedueixen i les reflexions sobre la caducitat de la vida i la resurrecció que porta implícita, arribada la primavera, té aquestes coses curioses. Només fa falta que algú amb la sensibilitat suficient ens les faci arribar.

    Per tot això, gràcies, Sebastijà.

    Raül

  • Bon vent [Ofensiu]
    Jaumedelleida | 12-11-2013 | Valoració: 10

    ... i ara faltaría :" i Barca nova", però no, no vaig per aquí. Només vull dir-te que -com sempre- ni que sigui a través d'una sola fulla, n'has extret un bon pensament filosòfic. Et felicito i continua escrivint. La literatura, encara que no massa prodigada avui dia, se'n beneficia d'autors com tu, perquè la enriqueix.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: