Cercador
Vent
Un relat de: Grünewald- Compartir:
Orígen i força del meu món,
tu t'escoles, t'esmunyes,
voltejes, t'enlaires
i voles vers qui sap on.
Els meus peus aixeques del terra,
sovint em xiules a cau d'orella,
em gronxes, em lleves, balancejes
i més et noto adalt la serra.
En paisatges varis te m'apareixes:
quan sec amatent vora riba,
tot absort en mi en les muntanyes...
Sentir el teu buf és goig de viure.
Company de mes estones quan estic en solitud,
tanco els ulls mentre m'espero,
em deixo anar i ja ni hi penso,
i no estic sol ni em desespero, sé que et tinc a tu.
Suau, silenciós, produeixes sons sens pausa,
i sens la més mínima recança
sanejes l'ànima qui et mesura,
qui guareixes amb mà segura.
Vent que tot t'emportes,
ja Carner et va fer memento,
Vent que tot ho portes,
què recordes el que sento?
Comentaris
-
Saps?[Ofensiu]brideshead | 08-07-2005
No recordo quin dels teus poemes va ser el primer que vaig llegir (potser el dedicat a Tchaikowsky?), però sí que sé que, ara que m'he fet el ferm propòsit de llegir tota la teva obra, et vaig redescobrint amb cada nova lectura. És com si el procés fos a la inversa del que seria més corrent: cada cop que em queden més poemes teus per comentar (perquè de fet, ja els he llegit tots), m'agrada més la teva escriptura, l'enfocament que li dones als teus pensaments i la manera com els trasllades a la poesia.
I això és el que m'ha passat amb "Vent". A banda que siguis un enamorat de la natura (i prou que es nota, perquè és gairebé sempre el rerafons dels teus poemes), aquí descrius tota la màgia que et pot arribar a produir el vent, la seva remor, la seva força, fins i tot la seva companyia, però crec que cada una de les sis estrofes les podria comparar amb una persona: 1) la persona que et mou, 2) la persona que et fa sentir "volar", 3)la persona en qui no pots deixar de pensar, 4) la persona que et fa companyia, 5) la persona que et dona seguretat, i per fi... 6) la persona que presenteixes que t'ha oblidat?
Fantàstic, de debò. És un poema suau i deliciós. Amb un rerafons trist, melangiós, perquè hi veig un amor perdut, potser un amor molt gran, però n'has sabut fer un record excepcional.
Un petó, Grúnewald.... i un recordatori.. quan veurem l'homenatge al teu pintor preferit?
Una abraçada i gràcies per oferir-me la teva amistat. És molt ben rebuda. Tu també tens la meva, juntament amb la meva admiració, perquè tens la virtud de saber dotar tots els teus poemes d'una bella qualitat: l'elegància literària.
Fins la propera! -
Una preciositat de poema![Ofensiu]ones i vent | 27-04-2005 | Valoració: 10
En hora bona! M'he permès
cantar-lo, quin goig!
Ones i vent
-
Molt bonic[Ofensiu]AINOA | 07-04-2005 | Valoració: 10
Es un bon poeme amb una grant dosis de sensibilitat.
M'agradat molt i el record a Carner tambe u he trobat molt encertat.
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
53 Relats
117 Comentaris
59711 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75