Vent de nord

Un relat de: Indíbil

Vent de nord.

Els núvols corren empesos per la tramuntana.
Siluetes fosques s'empaiten pels relleus de la muntanya.
Les ombres, meduses colossals a la deriva,
travessen l'oceà rocós i, en arribar a l'espadat,
salten al vuit per enfosquir la plana.
La vall, deserta i reclosa, tremola.
Castigada per fuetades invisibles
d'un vent que arrenca udols al bosc.
Pobles assetjats pel mal temps.
Callats, emmudits a la vora del foc.






Comentaris

  • un poema curt[Ofensiu]
    ANEROL | 24-10-2007 | Valoració: 10

    serè, imatges explícites, formoses