Vent de Garbí

Un relat de: joandemataro
Avui bufava Garbí
i les boires s’emportava
empentant a rafegades
amb aires tan frescos i secs,
que han deixat paisatge pur.

I avui es veia el cel lluny
de color blau celestial
i el mar de tan blau marí
no li calia horitzó
per separar-lo del cel.

I a les serres litorals
els munts propers eren verds
I foscos els més llunyans…
Avui hi havia dimensions,
distàncies i colors vius.

Per fi he vist la claror
I espero, doncs ja s’albirava,
que aviat podré veure el sol
amb tota la seva llum.

Photobucket

Comentaris

  • preciós, Joan!![Ofensiu]
    teresa serramia | 22-02-2011

    tan senzill..., tan planer...i impacta....de llum, colors, calfreds....
    VIDA!!!
    felicitats......................

  • Que cada dia...[Ofensiu]
    free sound | 20-02-2011 | Valoració: 10

    ...veiem el sol (encara que plogui o hi hagi tempesta).
    Una abraçada, i molt bona setmana!!!