Cercador
Venint de l'hort
Un relat de: marebloody9- Compartir:
Tot just arribava a la carretera des del camí del sot,que portava a la gran majoria d'horts, vaig trobar la Filomena, una dona de casa bona, com es deia abans.
Vestia gairebé totalment de negre, en record de molts dols , amb mocador al cap, gipó i unes faldilles llargues i amples que havien conegut temps més acolorits, però que llavors eren de color de gos quan fuig.
Així que em veié, digué, ensenyant-me un cistell enorme que duia al braç:
-Ai filleta meva! Quina sort de trobar-te!.
Oi que em portaràs aquest cistellet de verdura?. No et preocupos que ja et pagaré lo favor.
Qui deia que no, davant dels afalacs d'aquella dona?.
I vaig carregar com vaig poder i costa amunt lo cistell ben ple de tomates, pebrots, albergínies, carabassons i un lluc de col ben gros.
Al arribar davant de la porta de casa seva , la Filomena va seure a l'entrada i va començar a butxaquejar, deixant sobre el pedrís lo contingut de les butxaques:
Un mocador brut, un grapat de mongetes, i rient digué:
- Qui no recull un fesol no en menja quan vol.
Després tragué un rosegó de pa, uns quants botons de colors i mides diferents i ,finalment, un grapat de figues seques ben polsoses.
Allargant-me'n una, va dir:
-Té, maca i no digos que no t'he pagat!.
Em vaig quedar muda de la paga que em va dar i ella em digué:
-Podries donar les gràcies. Has de ser ben educada!
Jo m'hagués estimat més una carícia o unes paraules afectuoses i vaig fugir corrent . Al primer gos que va passar li vaig llençar la figa seca.
Vestia gairebé totalment de negre, en record de molts dols , amb mocador al cap, gipó i unes faldilles llargues i amples que havien conegut temps més acolorits, però que llavors eren de color de gos quan fuig.
Així que em veié, digué, ensenyant-me un cistell enorme que duia al braç:
-Ai filleta meva! Quina sort de trobar-te!.
Oi que em portaràs aquest cistellet de verdura?. No et preocupos que ja et pagaré lo favor.
Qui deia que no, davant dels afalacs d'aquella dona?.
I vaig carregar com vaig poder i costa amunt lo cistell ben ple de tomates, pebrots, albergínies, carabassons i un lluc de col ben gros.
Al arribar davant de la porta de casa seva , la Filomena va seure a l'entrada i va començar a butxaquejar, deixant sobre el pedrís lo contingut de les butxaques:
Un mocador brut, un grapat de mongetes, i rient digué:
- Qui no recull un fesol no en menja quan vol.
Després tragué un rosegó de pa, uns quants botons de colors i mides diferents i ,finalment, un grapat de figues seques ben polsoses.
Allargant-me'n una, va dir:
-Té, maca i no digos que no t'he pagat!.
Em vaig quedar muda de la paga que em va dar i ella em digué:
-Podries donar les gràcies. Has de ser ben educada!
Jo m'hagués estimat més una carícia o unes paraules afectuoses i vaig fugir corrent . Al primer gos que va passar li vaig llençar la figa seca.
Comentaris
-
Qui no vulgui figues seques que no vagi al camí del sot[Ofensiu]Caram caram | 29-12-2012 | Valoració: 10
M’agrada molt llegir els teus relats, expliques coses que van passar fa setanta ò vuitanta anys amb tant de detall, que sembla que t’hagin passat aquest matí.
Suposo que d’aquell dia ençà, has avorrit les figues seques i defugit les Filomenes.
l´Autor
15 Relats
39 Comentaris
12471 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Vaig nàixer l'any 25 a La Noguera.Sóc mestra i m'agrada molt llegir.
La meva filla m'ha animat a escriure relats .Compartir-los amb vosaltres em farà molt feliç ..A la foto em veureu amb la Bloodymaruja i un pastís amb poma, panses i nous.