Vendetta (venjança)

Un relat de: Kyra

Una noia corria en la foscor del bosc. Duia la camisa tacada de sang i la seva cara de por denotava que fugia d'alguna cosa. Es detingué un moment a reposar sota una gran alzina, envoltada d'un silenci esfereïdor. Es posà la mà sobre el pit intentant calmar-se: respirava amb dificultat per l'esforç de la correguda i la seva ment encara no entenia el que havia succeït.

En la distància es sentí un udol fred i penetrant. La noia es tranquil·litzà una mica, havia deixat el seu perseguidor enrere però sabia que no estaria segura fins a arribar al poble.

A escassos metres del lloc on era es sentiren uns passos arrossegats. Enmig dels arbres hi havia una presència que la jove identificà ràpidament: era el seu agressor. El seu cor s'accelerà i les seves cames es paral·lelitzaren. Sabia que no podia fugir.

L'agressor entrà en el seu camp de visió. Era un jove de no més de trenta anys que hauria resultat atractiu de no ser per l'expressió de bogeria dels seus ulls i les profundes inspiracions que es veia obligat a fer a causa del cansament. Del nas li rajava sang a dojo, però semblava que no s'havia pres la molèstia d'intentar aturar l'hemorràgia. Tragué àvidament la pistola que duia al cinturó i apuntà la noia sense vacil·lar gens ni mica.

La jove féu un pas enrere i semblà que volgués dir alguna cosa, però abans d'haver tingut temps ni tan sols de pronunciar un mot, un tret ressonà en la foscor i el seu cos sense vida caigué a terra.

El noi s'atansà a la jove i s'ajupí al seu costat. Amb una mà decidida li apartà el floc de cabells que li cobria la cara i la mirà fixament. La boca era oberta i als ulls encara s'hi podia veure l'expressió de sorpresa.

-Ja t'ho vaig dir: amb mi no s'hi juga.

El noi s'aixecà i s'allunyà amb passos lents fins perdre's en la foscor.

Comentaris

  • quin relat![Ofensiu]
    mappi | 14-05-2007 | Valoració: 10

    m'agrada com escrius i dels detalls que guarneixen els teus escrits que fan que hom es fiqui dins la història vivint-la, o com en aquest cas, "patint-la..."

    Continua regalant-nos els teus escrits que els esperem amb impaciència.

    Un petó molt fort i una "abraçada de copets..." de qui ja saps amb tota segutretat que t'estima molt.

  • Sobretot, segueix escrivint.[Ofensiu]
    Ferran Planell | 01-01-2007 | Valoració: 10

    Realment bo. A més, m'ha agradat veure com has defugit del passat perifràstic -tot i que de tant en tant, es pot anar alternant. Resto impacient, a l'espera del proper.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Kyra

30 Relats

119 Comentaris

48779 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Per què escric?

Doncs senzillament perquè em relaxa, perquè m'ajuda a expressar tot allò que d'altra manera no sabria fer.

Perquè escrivint sóc capaç de dir totes aquelles paraules que no m'atreveixo a pronunciar en veu alta.

Perquè escrivint em sento... lliure.



____________________________

No, no ens enganyem.

Perquè parlo i penso, somric i ploro, sento i estimo... visc en la meva llengua materna.

Escric i m'expresso en català, reflexiono i comparteixo les meves opinions en aquesta llengua, no sé fer-ho d'altra manera. O, com a mínim, no amb el mateix sentit ni significat.


_________________________________



mar (la meva tieta)
JKR (el meu cosí)
güitxi (la meva cosina)
Ferran Planell

............................................