Velocitat adequada

Era dels que sempre gambaven a un creuer de cent vuitanta per l'autopista. Hi estava acostumat. Trenta anys conduint així, i cap accident. Ara fa unes setmanes que el van enxampar. Sort que només anava a cent cinquanta-set per hora quan va avançar al turisme blanc que duia el radar mòbil camuflat. Perquè havia hagut de frenar i esperar fins que el monovolum que el precedia li va deixar lliure el carril de l'esquerra. I se'n va sortir amb només noranta euros de multa.

Però va veure clar que aquell control tenia quelcom a veure amb la campanya als mitjans de comunicació criminalitzant la velocitat i als conductors ràpids. I li havia semblat, per unes declaracions llegides, que una de les obsessions particulars de la Montserrat, cap de la conselleria responsable del trànsit i per tant dels radars, era la persecució de la velocitat.

El cas és que va anar aixecant el peu. No es podia pas anar jugant el carnet alegrament o arriscar-se a una multa important. Ara cada dia que passava corria menys. Però aviat se'n va adonar de que ara, es distreia i s'adormia. Aquella setmana, es va lliurar unes quantes vegades pels pèls de tenir un accident.

Preocupat, va reflexionar, i va deduir que li mancava l'espurna d'adrenalina que, quan corria, el mantenia alerta i vigilant. Assabentat de que, segons les estadístiques, la primera causa dels accidents és la distracció del conductor i la segona la velocitat excessiva, va decidir triar la solució més segura, tant per ell com pels demés. Ara torna gambar a cent vuitanta.