veLls teMPs

Hola Pistu wapa! Ja m'havia llegit cosetes teves abans de que em deixessis el comentari, però com que tampoc tenim gaire confiança ni res, i quasi no parlem, dons nose ^^' xD! Doncs noia dir-te que el poemet aquest està molt rebé! Tens molta raó amb això que dius... Estaria bé llegir-se'l quan les forces semblen minvar i caus en el pou del que mai creus que t'aixequeràs... Quan sembla que ja la vida no té sentit i és més maca la mort... Molt maco sí! M'ha arribat tia ;)! Sembla donar-te força per continuar amb una cosa tant trencadissa i delicada com les paraules... Bé noia vaig a llegir alguna coseta més teva, que m'agrada molt com escrius!! oLé Sa VeNa LiTeRaRia! xDD! Vinga maca, que vagi molt bé per Xina!! Bones vacances neni! Un petonàs!!
NoKia

COMENT breu.

El pas del temps és un dels temes cabdals, no sols de la poesia, sinó de la literatura en general.

En aquest poema, el pas del temps ve acompanyat per la memòria del passat ("Que ja va bé fer memòria / que és molt fàcil oblidar / però hi ha moments que són únics, / reviure'ls t'agradarà."), i també per una certa melangia basada en la certesa que aquella època pretèrita ja no tornarà ("Ja ho crec com t'agradaria / poder tornar al teu passat").

Però de tot plegat, el que jo destacaria del poema és la darrere estrofa, la que de manera clara i contundent clou el poema tot mostrant-nos les conclusions de la poetessa:

"La vida és llarga i és dura,
però val la pena lluitar,
lluitar per els que t'estimen
pels que mai podràs oblidar"

Un poema farcit de tristor, que llença un clam a favor de la lluita i la vida.

Salut!

LLIBRE

no m'agrada gens la poesia rimada, se'm fa pesada i difícil de llegir. Tot i això, m'ha entrat força bé i no crec que sigui una rima forçada, vull dir, que les paraules no se surten de mare per buscar una bona rima, i crec que això és el que fa que me l'hagi llegit sense dificultats.

Thalassa

Hola AnNna!
Els teus relats són genuïns, es nota que sents els que escrius. Com que sovint parles del pas del temps, del "tràngol" que suposa fer-se gran, no puc evitar sentir-me aprop dels teus escrits...Et porto pocs anys, però t'aviso....em sembla que tindrem aquesta sensació durant la resta de la nostra vida!
Estic treballant en un casal d'estiu...i en veure els nens i nenes de 3, 4, 5 anys...em poso nostàlgic...que bé que s'hi estava a l'escola!
Bé noia...al que anava...trobo que tens un estil molt TEU i que ho pots fer molt bé.
No deixis d'escriure, llegeix MOLT i no et posis trista, que fer-se gran també té les seves recompenses!
Salut!
moher

Ei!!! M'ha agradat molt aquest poema, és preciós!!
No et valoro numèricament perquè em seria molt difícil, però sí que t'he de dir que la nota seria alta!!
Enhorabona!!
M'agrada molt com escrius!!
Un petó