Vells mots

Un relat de: Ze Pequeño

Ja no hi ha mots.

Dins meu no hi ha res més a afegir.


A partir d'ara, cada lletra
la guardaré amb pany i clau
sota el meu coixí.
I totes elles esdevindran tresors
dels dies, mesos i anys passats.

Esdevindran mots de pell tan fina
que només de pronunciar-se
podran trencar-se.

D'aquesta manera asseguraré
cada paraula dins d'un silenci
que només jo podré esquerdar
quan sigui sola,
només bufant-los
en el palmell de la meva mà.

Vells mots, mots passats...



Comentaris

  • bells mots[Ofensiu]
    ANEROL | 11-01-2008 | Valoració: 10

    et comiades? aquesta sensibilitat sols per tu?

  • Sembla un comiat...[Ofensiu]
    brideshead | 03-01-2008

    però li veig moltes altres interpretacions.

    D'una banda, aquest sentiment que deixes ben clar en els dos primers versos: això s'ha acabat, ja no hi haurà més escrits publicats. Per què? Doncs potser perquè la poetessa sent que ja no es teixirà més poesia en la seva ànima i que ja res més no prendrà forma de poema en la seva ment. Potser sent que ja ho ha dit tot, que ja s'ha alliberat d'un cert "esclavatge" per expressar sentiments més enllà del seu propi cor i per a si mateixa.

    D'altra banda, també em sembla intuir que ja no hi ha aquell encanteri que la feia escriure amb aquella passió que ara li pot semblar caduca, feble i poc interessant a la poetessa.

    I, personalment, em quedo amb aquesta sensació tan íntima, i intimista alhora, que em regala el teu poema: ara només escriuràs per a tu, com vulguis i quan vulguis, sense haver-te de sentir "obligada" per una certa formalitat poètica i/o literària. És a dir, aquella escriptura lliure que t'obsequia amb la màgia d'un "només per a mi": escric com, quan i què vull, sense tenir la pressió d'uns ulls crítics que m'alabin o em censurin.

    "... Assegurar paraules dins de silencis que només JO podré trencar amb el senzill gest de bufar-los en el palmell de la meva mà..." Perdona, Salz, la gosadia de fer una auto-transcripció de les teves paraules. Una a una, són el meu sincer recopilatori del teu missatge.

    Sigui quina sigui la interpretació correcta del teu poema, et puc dir que m'ha captivat intensament. Potser perquè, d'alguna manera, hi sento una profunda identificació.

    Amb tot, seré egoista i, per tant, t'animo a seguir compartint els teus pensaments amb tots nosaltres, encara que sigui de tant en tant... Tens fusta de poetessa, començant per la senzillesa dels teus mots, seguint per la transparència d'uns sentiments ben expressats i acabant amb aquestes emocions impecablement transmeses.

    Confio que el 2008 et segueixi dotant amb el poder de la paraula ben pensada, ben escrita i sempre tan gratificant de llegir.

    PS. (1) I és clar, és que ja comences a créixer i saber brodar la manera de dir les coses ... ;-)

    PS. (2)... Després de llegir el teu poema, jo el rebatejaria amb títols com "Mots a recer" o "Mots guardats" o, en tot cas, "Bells mots", perquè els mots que no dius ni escrius, els que només prenen forma en una única i intransferible manera de fer i ser, no són mai vells, sinó bells, perquè han estat meditats i prudentment atresorats... queda tota la vida per mostrar-los!

    Petonassets admirats!

  • gypsy | 23-12-2007 | Valoració: 10

    els mots d'un poeta no es poden forrellar.
    Volen ser lliures i tu ets una poeta i els mots et fugen.
    Bellíssims versos, estimada Salz.

  • Comença...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 23-12-2007 | Valoració: 10

    trist, pessimista i segueix en una línia de càlida intimitat .
    Descrius de manera magistral com estripes els papers, on escrius la teva veu i les paraules es desprenen de vells mots en el vent.

    Bon relat.
    1abraçada. ESPIRAL.

  • Em manquen[Ofensiu]
    bufanúvols | 21-12-2007 | Valoració: 10

    Els teus mots em manquen.

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Ze Pequeño

Ze Pequeño

111 Relats

635 Comentaris

130929 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Agredolça.
Silent i amb ganes de cridar.
Amenaçadora de mi mateixa
i curosa amb els teus ulls.
Descontrolada.
Cercadora,
de prop i de lluny.
Ofegada en sospirs.
Somniadora interrompuda.
Animal de nit
amb passes esclaves.
Desanimada i eufòrica.
Lligada i sense força
per trencar cadenats.
Encuriosida,
atrapada en una teranyina
d'ulls negres
de mirada infinita.
Desequilibrada.
Penjada del cim més alt
de la teva vida.
Capturada.


--------------------------------------------------


Em trobareu també a

www.poemesmicrocosmics.blogspot.com
www.diarismicrocosmics.blogspot.com
www.ydetrasdetodo.blogspot.com