Vell Alzheimer

Un relat de: ales de foc
Recorda els records
i oblida els oblits.
I de nou viuràs en tu.
Perquè l’ancià que et domina
no té misericòrdia:
Et roba anys.
Et roba amistats i amors dels grans.
Cruel enemic que tens dins
recorrent la teva sang i
el teu cervell rovellat.
Fuig de dins testimoni de l’oblit
Lladre dels records!!
I deixa al jove que recorria pels camps
que es retrobi amb la seva vida.
I deixa al jove que tenia esperança i il.lusió
que es retrobi amb el que fóu el seu gran amor.
Que recordi els seus fills, el que va menjar ahir.
Que visqui en vida. Fins la seva fi.
Oblida la pena i recorda la joia.
Guanya l’ancià enemic.
Guanya al lladre per poder ser tu ric
dels teus records i vivències robades.
Recorda que tens records.
Oblida els oblits.

Comentaris

  • Tan de bo...[Ofensiu]
    Annalls | 20-03-2013

    .aviat l'haguem oblidat nosaltres a ell. Quina crueltat robar-te l'identitat! Mirar-te al mirall i no saber qui es reflexa- S'ha de parar aquesta goma de borra que no te pietat. Fa poc a sortit un llibre que en poemes va parlant de les diferents etapes per poder compendre que sent el malat. Es diu "Espejo Vacio", es de la editorial MTM .

  • En aquest poema[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 16-06-2012

    he llegit una de les millors descripcions del mal d'Alzheimer : "Lladre de records."
    En el comentari que vas fer-me a "Absència " em va donar la impressió que el tema de la mort t'angoixa bastant. Em permets que et suggereixi la lectura del meu poema "El meu paradís "?
    Ens llegim. Una abraçada, ales de foc.

  • oblidar els oblits[Ofensiu]
    Xunxi | 14-09-2011 | Valoració: 10

    Suau poema, la lluita d’un mateix contra la seva memòria, contra el pas del temps que no es detura davant els sentiments, davant les il•lusions, el que som deixem de ser-ho si no en tenim el record, el teu poema commou, moltes felicitats

  • Ho...[Ofensiu]
    onatge | 30-07-2011 | Valoració: 10

    Ho descrius molt bé, llàstima que aquest vell sempre acaba posseint tota la joventut que quedava a la persona presonera d'Ell. El teu poema em record un que tinc aquí a RC que es diu Presoner/a d'Alzheimer...

    Des del far una abraçada.
    onatge

  • I com ho fem?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 30-07-2011 | Valoració: 10

    M'ha encantat el to com escrius una poesia parlant d'aquesta greu malaltia. Per a mi és tot una incògnita, un gran interrogant com acceptar-la. Què fer davant d'ella? Escriure-hi sembla un bon antídot. Però és un tema que m'omple de dubtes i punts suspensius. Llegir-te m'ha engrescat però. T'ho agraeixo per haver encès una bombeta. Abraçades i fins aviat.

    aleix

  • dichosa malaltia[Ofensiu]
    magalo | 30-07-2011

    Tan de bo es pogués extirpar aquesta malaltia com qui es desempallega d'unes sabates foradades i velles. Encara no és així però estic segura que amb el temps es podrà fer.
    gràcies per compartir aquests versos amb nosaltres.
    et vaig llegint
    Marta

  • Realment[Ofensiu]
    Josoc | 29-07-2011

    la teva poesia està plena de veritats i de bons desitjos de guanyar en la lluita contra aquest vell Alzheimer. Si sempre acues com tu li recomanes!

  • aleixvb | 29-07-2011

    meu avi en pateix, d'alzheimer. I crec que ell també vol vèncer a aquest lladre i retornar a l'avui. A vegades penso que l'alzheimer no només el roba a ell sinó als del seu voltant també.

    Un poema molt bonic!

  • realment és així...[Ofensiu]
    joandemataro | 29-07-2011 | Valoració: 10

    una lluita entre l'oblit i els records, una lluita per la dignitat

    una salutació ben cordial ales

    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ales de foc

ales de foc

55 Relats

162 Comentaris

19893 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Tinc dies i anys viscuts. Sóc serena i tranquil.la si s'escau, però amb neguit i trapelleria. Sóc feliç vivint, però m'agrada massa l'enyorança, parlar del temps passat que se'ns escapa de les mans... El meu lema: viu vivint i sentint que ets l'únic en el camí.