Vegetant

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
VEGETANT

Em llevo a la mateixa hora de sempre. Una espessa boirina no em deixa percebre la claror del cel ni la nitidesa dels núvols. No es veu ningú al carrer, tan sols un home mulat que passeja el seu gos de pelatge fosc. Fa una mica de vent, suficient perquè les fulles dels arbres es belluguin esporàdicament . La meva mare ja està desperta. Des que la van operar del túnel carpià ha canviat completament el seu caràcter. La seva alegria d’ abans és ara un record pàl·lid. La meva mare no sembla la meva mare. Rego els testos de roses esmorteïdes del pati.

Torno a veure la pel·lícula “La invasió dels lladres de cossos”. Els habitants d’ un petit poble americà dels anys 50 són substituïts per uns duplicats exactes dels seus cossos. Aparentment, no hi ha cap diferència. Però les rèpliques estan buides de sentiments,no poden estimar. La causa dels duplicats són unes plantes provinents de l’ espai. Durant la nit, es generen els cossos renovats. El blanc i negre de la pel·lícula enforteix la sensació de malson generalitzat. La nostra existència no ha estat mai o blanc o negra. El cinema antic, ben mirat, tampoc: una ampla gamma de grisos omplia la nostra paleta de cada dia, quan anàvem al cine del poble. Guardo el DVD en un armari al costat del meu jardí .

Vaig a comprar a la fruiteria de l’ Albert. És l’ únic moment que puc sortir de casa i caminar. Sóc el tercer de la cua, esperant que surtin els dos clients de dintre la botiga.Mirades mancades d’ expressió. Silencis a l’ ambient. Olors sense identificar. Per fi entro. L’ Albert porta mascareta i em demana, en un to sec, sense matisos, què vull. Necessito patata vermella,mongeta verda, castanyes, taronges, pomes golden, pebrot groc…

Josep Ferrer

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: