Varietat és riquesa... fins a cert punt (i SHS 67 al 72).

Havíem menjat bé i, per canviar d'ambient, vam anar a fer el cafè en un bar del mateix carrer Pintor Fortuny. En Víctor, que és qui sempre va de sibarita, va escollir el lloc, i vam seure: ell a la banqueta adossada a la paret, i l'Enric i jo davant seu.

Mentre dinàvem els havia deixat que parlessin de les seves coses (arquitectes jubilats, però arquitectes al cap i a la fi) i ara em tocava a mi. Així que, quan vam acabar la consumició, als pocs minuts que ens la servissin (l'Enric havia demanat un tallat, jo un cafè inespecífic i en Víctor un ristretto, com sempre), vaig encetar el tema de la vida cultural a València, donant-los sengles exemplars dels butlletins "AU", de l'Ajuntament, i "Acudim", de la Diputació, perquè es fessin càrrec de les activitats a la ciutat. Vaig procurar no embrancar-me, com faig sovint sense adonar-me'n, i poc després vaig teure'm de la butxaca una altra cosa, per canviar de tema: un volum de la col·lecció L'eclèctica de l'editorial alzirenca Bromera, que vaig deixar damunt la taula perquè se'l miressin.
—Com que l'última vegada em vau demanar si podia dur-vos algun text en valencià, per copsar algunes de les diferències amb el català central —els comentava mentrestant—, us he dut aquest: és la novel·la d'Urbà Lozano "Vindrà la mort i tindrà els teus ulls", de la qual van donar exemplars en préstec a tots els membres del Club de Lectura "Arrancapins I", perquè la llegíssim i poguéssim comentar-la plegats en la trobada del 24 d'abril, que comptaria amb la presència de l'autor. Segons he llegit, aquest pobre encara no ha pogut deixar la plaça de professor de secundària per dedicar-se exclusivament a la narrativa, com explicava en el relat "¿La Pintura i l'Escultura són arts...", publicada el dia 8, que fa trenta anys va poder fer Jaume Cabré.

—En una ocasió ens vares dir que, d'una part del sentiment anticatalà d'alguns valencians, alimentat per la dreta espanyolista, en tenien la culpa molts catalans que es fotien dels "valencianets", menystenint el valencià (el català que es parla al País Valencià) com si fos un català impur, fortament influït pel castellà —va recordar l'Enric—. Però, més enllà de les típiques picabaralles entre veïns, ¿no és veritat que el valencià encara n'està més contaminat que el català que parlem aquí?
—Sí i no. En la fonètica, la influència del castellà és indiscutible, però en la riquesa de lèxic no m'hi posaria massa ferm. Per exemple, ja que acabes de dir aquí, els valencians segueixen fent la distinció entre ací i aquí, que els catalans hem perdut. Un altre exemple: ¿què us sona més a castellà, vesprada o tarda? Fins i tot en els verbs, els valencians fan servir el passat perifràstic, però també el simple. I això en la parla quotidiana; no només en textos literaris o acadèmics, com nosaltres. Us llegiré el segon paràgraf del capítol 56: "Només va passar una nit fora. L'endemà, en tornar de la faena vaig trobar la taula parada. Fiorella m'esperava per a dinar. Cap al tard, com sempre. Menjàrem en silenci. En acabant pujàrem a l'estudi. M'encomanà que fera una ullada a un text qualsevol, com si res no passara. Perquè res no passava, al seu entendre. Després passejàrem, i havent sopat anàrem al llit. Ho férem. Ella em buscà, amb més ganes que mai. Jo estava reticent, i vaig sentir una mica d'aprensió durant els preliminars. Però de seguida que ens hi posàrem de ple vaig saber que mai no podria renunciar-hi. Havia claudicat a la primera. Acceptaria el que fóra, perquè no em faltara. He d'admetre aquesta dependència, que té un nom ben lleig. No el diré però no me'l puc traure del cap. Fa vergonya, a la meua edat". La paraula malsonant ja us la podeu imaginar: enconyament. Quant a la percepció que el narrador en primera persona té de la seva edat, queda perfectament descrita cloent el primer paràgraf del capítol 33: "De vegades se m'escapa la mesura del temps. Se m'oblida que no em faig vell: que ja ho sóc". Vosaltres no ho sé, però jo subscric incondicionalment aquesta observació.
—Un pèl masoca, però ets un pou de ciència, Carles. Vem fer la carrera junts i no recordo que ens parlessin de literatura.
—No, Víctor. El que passa és que, quan un text té substància, qualsevol descobreix coses per comentar. Per exemple, si us hi heu fixat, nosaltres diríem "En acabar pujàrem a l'estudi" o "En acabat pujàrem a l'estudi" (fins i tot, col·loquialment, "Encabat pujàrem a l'estudi") però ell no usa l'infinitiu ni el participi, sinó el gerundi: "En acabant pujàrem a l'estudi". I una altra cosa és tota una declaració de principis que fa cap a la meitat del segon paràgraf del capítol 35, en la línia del que deia Josep Pla sempre que podia: "He mirat per damunt damunt les primeres pàgines, on hi ha els contes. N'he reconegut la prosa contundent, potser aspre en alguns passatges; les oracions curtes i l'ús sistemàtic de les pauses. Subjecte, verb, predicat. Punt i seguit. El punt allibera. El punt et permet començar de nou, exempt dels compromisos contrets amb cada mot anterior. Més encara si, com Pavese, hom té la destresa d'encastar enmig sentències que esdevenen un colp de puny damunt de la taula. Quasi aforismes". Així és com a mí m'agradaria escriure, però no puc evitar que em surtin frases llargues, amb nombroses oracions subordinades, incisos entre parèntesi i altres galindaines que només serveixen perquè el lector es perdi pel camí. Talment com parlo: ja sabeu que m'empatollo amb aclariments, amb aclariments d'aclariments i arribo a un punt on perdo el fil.

—Carles: et veig molt més interessat per les coses que l'últim cop que ens vàrem veure, que no paraves de mirar-te el melic i em vares deixar precupat.
—Potser sí, Enric. Ja et vaig comentar que procurava ocupar el màxim del meu temps en la lectura i posterior debat de textos, tant en el club de lectors com a la tertúlia literària. I també escrivint per a Relats en Català, amb l'al·licient afegit de fer proselitisme per als meus Sudokus Hexagonals Simètrics. Si més no, espero que algú s'ho prengui amb el mateix interès que la Carme. Per cert, ¿com li va a la teva dona?
—Bé. Diu que potser plegarà l'any vinent, de la consulta. En allò dels teus sudokus sé que vàreu discutir a propòsit del disseny del blog.
—Vam discutir, però cordialment. A més, ella tenia raó i encara estic patint les conseqüències de no fer-li cas. Per pura mandra: modificar el blog sobre la marxa era impossible, i interrompre aquell i construir-ne un de nou se'm feia una muntanya, amb el que m'havia costat. Però encara no havia acabat, amb la novel·la. ¿Sabíeu que el títol és d'un poema pòstum de Cesare Pavese, que es va suïcidar a punt de complir quaranta-dos anys? ¿Heu llegit alguna cosa, de Pavese?
—Si era un poeta, de segur que la Carme l'haurà llegit. Jo confesso que no —va dir l'Enric—.
—Ni jo, però em sona molt... —en Víctor, aixecant el cap i tancant els ulls—.
—Jo tampoc, ni narrativa ni poesia, però ja m'imagino què és el que et sona, de Pavese.
—Què? Sembla com si n'estiguessis molt segur...

—No ets un cas únic. La majoria de la gent que hem sentit parlar de Pavese i la seva mort en desconeixem l'obra però no el seu principal problema: el poc èxit amb les dones, degut a patir d'ejaculació precoç.
—Només per això el varen menystenir totes? ¿No tenia altres recursos?
—Home, Enric, si això et sembla poc... A més, quan fa temps us parlava de la nena que venia a donar-me classes d'informàtica, que jo trobava la mar de sexi, us en veu fotre, de mi: que si em faltava vigor per satisfer una dona a qui doblava l'edat, que si ja tot em penjava, que amb la inventiva no n'hi havia prou, com si la meva experiència amatòria no servís de res. I ara, referint-vos a Pavese, em veniu a dir just el contrari: ¿en què quedem?

---

Exclusiu per als aficionats als Sudokus Hexagonals Simètrics:

— Les opinions i suggeriments que creguis que poden interessar a tots els jugadors, envia'ls com a Comentaris al present Relat.

— Les demandes d'arxius i les consultes relatives a la resolució de SHS concrets, envia-les a l'adreça joancolom47@gmail.com.

— Si vols anar al primer relat de la sèrie amb enllaços als SHS, per assabentar-te de les regles del joc o del procediment de resolució aconsellat, fes clic aquí.

— Si vols l'arxiu PDF amb la Plantilla Hexagonal (full pautat per a 6 SHS), fes clic aquí.

— Si vols l'arxiu PDF amb els SHS 67 al 72 (enunciats i solucions), fes clic aquí.