Vanitat

Un relat de: paskual

Havia quedat amb Lorena per a prendre café. Ho fèiem moltes voltes després del treball, no em va estranyar. Estavem parlant de les nostres coses, en un to agradable, com sempre, quan de repent m'ho va amollar:

- Vull que tu i jo follem. - En veure la meua cara de sorpresa, i que quasi m'atragante amb el Nestea (jo no prenc café), m'ho va explicar.

- A mi em va genial amb Jaume, estem molt bé, i si tot segueix així, voldria estar amb ell tota la vida. Però estic amb ell des d'els 16 anys, vaig perdre amb ell la virginitat, i m'aterra pensar que no estaré amb cap altre home mai. Podria ser-li infidel, segur que no em costaria trobar un desconegut, una nit de festa, amb qui anar-me'n al llit, però no sé, em fa pal, preferisc que siga algú de confiança...-
- I m'has escollit a mi - Vaig fer resignat, mentre ella feia que si amb el cap.
-Jaume no se n'assabentaria no?- Vaig tornar a dir
-Clar, home com vaig a contar-li una cosa així?-

Vaig quedar de pensar-m'ho. Ella ho veia com un favor, però a mi mai m'havien demanat un favor així.
Lorena era guapa. Baixeta, però amb uns ulls molt bonics, una boca molt sexi, i uns pits d'impressió, grans i ben posats. Però era la novia de Jaume, i així la veia jo. El vaig coneixer a ell primer. Treballava en l'oficina quan jo vaig entrar, i uns mesos després que jo, va entrar ella. És una oficina tècnica de projectes, i tots tres som enginyers, jo industrial, Lorena agrònom, i Jaume de camins.

Som amics Lorena i jo, i també soc amic de Jaume. Amb ell prenc birres després del treball, juguem a futbol-7, és un gran tio, i un gran davanter. Amb ella, tinc converses molt agradables, sempre em conta les seues coses, i jo les meues, ens tenim confiança. A més ens ha tocat treballar molt junts, i ens compenetrem molt be.

Vaig acceptar. Em va costar decidir-me, però vaig acceptar. Sabia que allò no estava bé, però vaig descobrir que si no m'havia fixat mai en Lorena, era perquè mai l'havia vista com a xica, sinò com a companya de treball, i com a novia del meu amic. Però ben mirat, un polvo no em podia fer cap mal. Vaig acceptar.

L'encontre va tindre lloc, sols uns dies després en ma casa. Visc sol, i ella viu amb els seus pares. La vaig convidar a sopar i vaig preparar pollastre a la mostassa, l'únic plat que sempre m'ix be. Una botella de vi, que s'havia acabat abans dels postres, va fer que ens animarem.
Després vam anar al sofà, i ens vaig servir dos Four Roses amb gel. M'encanten les xiques que beuen whisky. Estava molt guapa, s'havia maquillat, pintant-se els llavis rojos, i duia una pantalons, ben apretats, i un top, amb molt d'escot, que li feia un pit preciós.
Portavem ja dos whiskys, quan ella va passar a l'acció. La conversa estava sent animada, i no hi havia vergonya, encara que jo si estava un poc nerviós. Pareixia que ella controlava la situació, o si no ho feia, disimulava bé.
Es va apropar a mi, i em va besar, la seua llengua bollia, mai n'havia tastat altra tan calenta, i respirava amb força, amb bufits, que em van calfar molt.
Li vaig tocar un pit. En aquell moment, va ser l'únic que vaig desviar la ment. Vaig pensar que aquella nit havia d'estar bé, d'aquell polvo depenia la imatge que Lorena es fera de tots els xics, de tots els polvos.
Així que li vaig llevar la mà del pit, havia de pensar en ella, fer-la disfrutar.

Li vaig acariciar l'esquena amb suavitat, fins aplegar al cul, que vaig premer amb fermesa. li vaig besar el coll, l'orella, i despres si, li vaig acariciar els pits, grans i tibants, ja sense el top.
Va seure damunt de les meues cames, mirant-me, i em va llevar la camiseta. No deia res, em bessava, m'acariciava. Era una Lorena diferent a com jo l'havia vista sempre, em va sorpendre.

Li vaig llevar els pantalons, i li acariciava el cony, amb paciència. Vam decidir anar a la meua habitació. Aquell sofà era realment incòmode.

De camí, pel corredor, vaig acabar de despullar-la. Portava roba interior negra, amb tanga de filet, i un sostenidor, preciós, d'encaix. Continuava sense dir res, estava entregada.

A la porta de l'habitació, ens vam tornar a besar.mentre jo li acariciava el cony, i ella posava la mà, per baix dels meus calçotets.

Es va tombar damunt del llit(que com sempre a ma casa, estava desfet), cap per amunt. Jo vaig començar a fer passetjar la meua llengua pel seu cos, mentre seguia acariciant-li el cony, que començava a banyar-se. Li besava l'orella, vam fregar les llengües, i després vaig seguir baixant la llengua, pel seu pit, vaig llepar els seus mugrons durs, el seu ventre, el seu baix ventre. Ella, tocava el meu penis, amb gràcia, m'excitava molt.

Després la vaig penetrar. No va ser un acte salvatge. Els nostres cossos es compenetraven tant be com nosaltres al treball, acompassavem la nostra respiració, i jo em movia, avant i arrere, mentre ella em grapejava el cul, i m'acariciava els collons, com mai ho havia fet ningú. Continuava sense dir res, i no tancava els ulls, no se'n deixava anar, volia ser conscient, gravar els detalls a la memòria (m'ho va dir després).

Em vaig escorrer allà dins, suat, realment excitat. Havia estat tant bé, que no vam tindre més remei que repetir. Un altre polvo igual d'intens, igual de bonic, més salvatge, més encarnissat, amb més passió.

Després, va aplegar la calma. Em va demanar de quedar-se a dormir. No em podia negar.


Un mes després, en aquelles birres, que sovint em prenia en Jaume, em va contar que Lorena l'havia deixat, sense motiu aparent, li havia dit que s'havia cansat.

Em sentia malament, segur que allò nostre tenia alguna cosa a veure, havia fotut a un amic.
Però no vaig poder sentir un atisbe de vanitat. Aquell polvo amb mi, li havia fet ganes de descobrir coses noves, era millor follant que Jaume, això era segur...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

paskual

7 Relats

4 Comentaris

3453 Lectures

Valoració de l'autor: 8.75

Biografia:
Em diuen Saül, vaig nèixer al novembre del 84, però no m'en recorde d'allò. He viscut a Burriana a la Plana Baixa, a València i ara a Dresden (Alemanya) però no tinc sensació de pertanyer a cap lloc, sóc del món.
M'agrada molt observar la gent i imaginar les seues vides, a voltes posse estes coses per escrit, perquè em relaxa i perquè m'agrada.