Vanitat de vanitats, tot és vanitat

- On és el superhome que ens vas prometre?
- Mort
- Així doncs, què hi fem aquí?
- Esperar
- El què ?
- Un nou messies per qui morir
- Bajanades.

Tot són paraules i res més que paraules
mots buits de significat
tot i que aparenten dir molt

Somnis i ombres de verges i sants
no poden seguir existint en un món canviant.
La pèrdua de la memòria col·lectiva
ens fa entrar en un nou món, on
orgies d'ideologies marquen (junt amb la indiferència general)
el nostre final de segle.


1.1

Tots dins meu
i tots som un
(o creiem ser-ho)
El JO és la forma més inacabada de l'ésser
els JO infinits la seva màxima expressió
qualsevol altre variant: una simplificació.


1.2

No coneixereu gaires Helenes de Troya
durant la vostra vida.


1.3
Els motors encesos
sexe sobre rodes
així
així
una vegada i una altra

No crec en la màgia
els bruixots són morts
igual que les muses
i els seus deus.
Estem sols
dins un cotxe
amb els motors encesos
sexe sobre rodes
una vegada i una altre
i no en tenim prou

i seguim sols
buits
com les urnes plenes de cendres
La vida és un experiment frustrat


1.4

Malalts
exhortem-nos els uns als altres
cridant ben alt el nostre nom
corrent cap a la boira
xisclant amb el vent
el crit de la ràbia continguda dels mil·lenis.


1.5

Desesperats
dins l'albada
mentre veiem sortir el sol
ell es pren el seu temps
nosaltres el consumim
com si fos l'última vegada
com si mai més no hi hagués
cap altra albada.

- Juguem una partida i
si guanyes et deixo viure.
- Vull escriure una mica més
i si pogués ser una mica millor
tan sols per seguir jugant.
- Sempre portes negres?


1.6

Prefereixo la mirada del diable
a la teva dolça mirada