Vandalisme

El metro va ple: és hora punta. Tots els passatgers esperen amb il·lusió arribar aviat o bé a la seva parada o bé a alguna on baixi la majoria de gent.
Una dona, una executiva, del segon grup, està distreta llegint el diari que li han donat a l'entrada i no s'adona que dos homes li treuen el moneder i el mòbil de dins la bossa.
Quan el metro ja va més buit, ella decideix consultar el mòbil, ha d'enviar un missatge i així ja el tindrà escrit abans de sortir.
Es comença a posar nerviosa quan s'adona que no hi és. Es palpa les butxaques, torna a remirar dins la bossa, intenta fer memòria per on se'l pot haver deixat, però ràpidament pren consciència del que ha passat i deixar anar un llarg i melodiós:
- Mecagoentooooooooot.
Uns quants passatgers es giren, però no li fan gaire cas.
- Hòsssssstia - exclama - que m'han robat, collons, m'han robat!!!
I enfurismada, dóna una empenta a un home que se la mirava. Aquest intenta mantenir l'equilibri, però la dona s'hi torna a abraonar i l'agafa per les solapes de l'americana.
- M'han robat el moneder i el mòbil!!! El moneder i el mòbil!!!!!!! - crida mentre sacseja l'home, que mira a un costat i a l'altre espantat. Finalment, la dona el deixa anar, agafa la bossa i la rebot contra el terra. Mentre el contingut de la bossa s'escampa rodolant, ella aprofita per donar-li una cossa i estampar-la contra la porta del metro. La noia que estava recolzada allà, s'aparta amb els ulls oberts com unes taronges.
La dona segueix cridant, insultant, donant empentes a tothom. Finalment, ningú sap gaire d'on, treu una barra de ferro i comença a colpejar els seients de plàstic i les barres per agafar-se.
- Aaaaaaaaaaaaaaaaaaargh, merdaaa, hòstia puta, però quins collons que tenen, la mare que els va pariiiiiiiir!!!!
I segueix destrossant els seients i els vidres del vagó de metro.
La resta de passatgers, al veure aquella dona amb el pentinat desfet, la faldilla pujada per sobre els genolls, el rostre desfigurat i la barra de ferro a la mà, s'aglopen al fons de tot, espantats.
Ella se n'adona i, enfurismada contra el món, corre cap a ells amb la barra aixecada. Aquests es protegeixen la cara amb el braç i un cop és davant d'ells, la dona es queda clavada amb la barra just damunt dels seus caps.
Abaixa els braços, esbufega, descansada i murmura:
- Putus vàndals de merda...
El metro s'atura a la següent parada, ella deixa la barra al terra, agafa la bossa, s'arregla el pentinat, es posa bé la faldilla i baixa del vagó.