Vam ser a la terra absorta

Vam ser a la terra absorta

El canvi de roda

Sec al talús de la carretera. 
El xofer canvia la roda.
No estic bé al lloc d´on vinc. 
No estic bé al lloc on vaig.
Per què miro el canvi de roda 
Amb impaciència?
B.Brecht


Vam ser en temps de pandèmies.
Colpits per una fita
amb lloses de tenebra i
senyals de l'Era Nova.
La febre d'opulència
encara cuejava.
I fèiem tard. El món
segur, desballestat.
Atònits, ens fiblaven
agulles invisibles,
perdent trens de rescat.

Vam ser a l'any sense hivern;
un mal llevant, fatídic;
l'abril absent de llibres;
les set Quaresmes
desfetes, sense fe.
Els vells i els mals presagis
de grans temps malbarats.

Vam ser a l'espai comú
del plany, soldats de plom,
impàvids, desnonats
de capses precintades
a tètrics embornals
dels més vastos suburbis.

Vam ser a la terra absorta:
uns foren confinats,
proscrits de casa els altres.
Migrants o deportats
anònims als sepulcres.

Vam ser a tocar els abismes.
Un afany que esquivava
els límits, profanant
segells sagrats, remots
santuaris de vida,
reductes planetaris.

Podrem, però, sobreescriure
aquest món que ens reclama,
a l'erm desemparat,
la roda?

O reescriurem, rebels,
els límits, capgirant,
al llindar dels barrancs
la ruta?