VALUÓS REGAL

El seu començament ja m’ha portat a la infantesa... Eren carrers de fang vermell...
Poques vegades, per a no dir mai, els Reis em portaren el que els havia demanat, però no per això mai vaig tenir cap decepció. Infància, que dins les seves mancances, va ser feliç... potser per això, perquè no sabia que ho era de feliç.
El final del relat és un toc de tendresa que m’ha arribat ben endins.
—Joan—

Hola Brins: Com te adonaràs , he estat comentant relats teus anteriors en el temps, alguns de fa gairebé un any. Però fruit del compromís de comentar al relataire de la quinzena m’ha portar a anar buscant enrere diversos relats i t’he anat comentant els que m’han agradat especialment o que alguna cosa m’hi ha fet aturar. Està bé aquesta iniciativa, doncs hi ha molta participació i no hi ha temps material de poder comentar a tothom. Moltes vegades hi ha bons relats o poemes que ni te’n adones que estan escrits.

La atmosfera de Valuós regal és molt coneguda per mi. La il•lusió de l’espera, aquella bicicleta o joguina esperada que no arriba mai i aquesta nina amb vestits cosits per la mare em són molt propers. I també m’és proper l’afecta que li donen els seus.pares.

Gràcies per retornar-me a aquells moments de la infantesa.

Una abraçada

A mi sí que m’has fet un bon regal. Llegir aquesta prosa tan ben narrada que et sembla poder veure cada instant del teu relat, inclús sentir l’olor i veure’n els colors.
Una historia bonica, alliçonadora i que sens dubte ens hi podem veure reflectits.
Un plaer tornar-te a llegir, com sempre.

Una forta abraçada

que el regal el vaig rebre jo quan vas presentar el teu "Valuós regal" a concursar en el Minirepte "Bicicletes". Tot el text respira una humanitat increïble: la confessió de la gelosia descrita magistralment amb unes imatges que em van posar la pell de gallina, la valoració del sentiment de l'amor dels pares com a sentiment capdal per formar una personeta en tota la seva globalitat. Tot el relat respira sentiments i emocions a flor de pell. Magnífic!
Estic ben convençuda que al meu pare, que era un gran amant de les bicicletes, li hagués encantat llegir aquest text tan preciós centrat en la diada de Reis.
Aprofitant que no fa tant que hem iniciat l'any nou vull desitjar-te, Pilar, que la salut t'acompanyi en tot moment, i que ens segueixis regalant històries tan delicioses com aquesta.
Molts petonets,
Mercè

avui , dia 9 de Gener.
Ahir va fer 73 anys que va morir el meu pare i com comprendras , jo era molt petita . Recordo que els Reis, aquell any, es van oblidar de passar per casa. Tal vegada per això , les festes nadalenques sempre m'han deixat un solatge de tristesa.
Has utilitzat unes metàfores preciose, estimada Pilar.
Abraçades i feliç 201 3!

Gràcies pels teus savis consells a l'hora d'escriure.

...aquí mas ben tocat, deixant de banda com l'has escrit, es el QUE, que ma recargolat l'estomac i m'ha ferit el pit. Jo soc la del cor abandonat i el felicito per la nina.
Mira no es una paraula la que cerco per tu, es: Tendra, sensible,propera,colpidora, domini de la llengua, amarant per com t'endinses dins nostre,sublim...
I em venen ganes de dir-te una cosa ,però no encara la guàrdare un xic més .Tu ets una de les persones que sou a R.C que hauries d'estar a les llibreries.
Anna

sens subte una lliçó per a molts nens i nens d'avui en dia que ,ben segur per culpa de tots plegats, no saben valorar el que tenen en la seva justa mesura !!

jo també et vull enviar els meus millors desitjos per aquest any nou que tot just acabem d'encetar

una abraçadota i fins aviat !
joan

Un relat alliçonador, emotiu, tendre i com sempre sembrat amb les millors paraules. No exagero si et dic que has estat i ets una bona mestra. Domines a la perfecció el jos de les paraules per despertar els sentiments.

Molt bon i ric any amb salut i relats. Espero que hagis superat tots els entrebancs de salut.

Una abraçada amb els millors desitjos,

Maria Teresa

Un relat preciós, emotiu i acollidor. També m'han agradat molt els poemes de "Llibertat", especialment "Infinitud". Escrius molt bé!

M'agrada aquest punt d'emotivitat dels teus escrits. Sempre en la mesura exacta, sense passar-se'n ni un gram; sense fer-los massa ensucrats que, llavors, ja quasi fa fàstic (no els teus, eh!).
Salut!

Viure és el regal. Circumstàncies diverses poden obrir el ventall, però si l'agafem amb cura i ens ventem quan faci caloreta trobarem un plaer immens. El teu retrat petit de la vida petita n'és també un bon exemple. La nina és un gran regal quan es regala amb amor; i crec que així va ser. La bicicleta, si arriba, bé i si no, també. Juguem amb la nina i gaudim-la. Com gaudim nosaltres llegint aquest íntim i magnífic relat. Una abraçada Pilar.

Aleix