Valors primitius

Un relat de: Joan G. Pons

Quan escric la paraula primitiu, el seu valor em porta molt endarrere i noto una certa desvalorització. Com quelcom superat. I em semblo que m'equivoco.

Un valor primitiu és quelcom natural, net, salvatge. Reitero la paraula net. Quelcom que les línies d'educació no han pogut en més o menys intensitat modificar.

En aquest marc, belluguen dins meu dues paraules o valors, opinables i que em costa diferenciar. Aprecio (és una forma de valorar) la seva barreja.

·COMPROMÍS. És un SÍ. Una resposta. Ràpida. Amb molta càrrega emocional.
Potser amb data de caducitat.
·DECISIÓ. És un SÍ. Una resposta. Lenta. Conscient després d'una certa consideració dels positius i dels no tant positius. Potser amb una data de permanència.

Entre el COMPROMÍS i la DECISIÓ hi ha un espai amb molta gent.

Invoco, fet experimentat, connectar amb l'espontaneïtat i força de quan érem infants. Sense por. Sense vestimentes informatives. Sense baranes de protecció educades.

Sentir com infants adults (no adulterats) ajuda a DECIDIR i COMPROMETRE'NS i GAUDIR-NE.

Per aquesta línia, no hi ha crisi de Valors,

Comentaris

  • Reflexions amb valor[Ofensiu]
    Unaquimera | 28-01-2009

    Aquest assaig ofereix un punt de reflexió i opinions o deduccions de l'autor.
    Des de segons quins punts de vista, temes a tractar o posicionaments personals, podria resultar qüestionable que QUALSEVOL valor primitiu sigui net i possitiu, però en conjunt el text resulta reflexiu, agradable de llegir, seré, molt personal i conseqüent amb la teva línia habitual.

    T'envio una abraçada molt natural,
    Unaquimera

  • M'ha agradat[Ofensiu]

    tot el que dius i com ho fas anar. "Entre el COMPROMÍS i la DECISIÓ hi ha un espai amb molta gent": estic d'acord.
    Shaudin