Cercador
Vallfogona de Ripollès. L'escala oblidada.
Un relat de: Antonio Mora VergésPassava per davant la porta de Can Xila, i entrava al petit carreró sense sortida que hi ha darrera del Santuari de la mare de Déu de la Salut, - avui església parroquial de Vallfogona de Ripollès -, volia comprovar si el temple tenia absis. En el meu camí trobava un estri que identifico - potser erròniament - com una escala de salvament dels bombers, muntada en una plataforma sobre dues rodes. Que hi fa en aquell racó aquest estri històric ?
En venia al cap la llarga relació entre el foc i els homes , benefica quan ens dona escalfor i llum, i malèfica quan per atzar - un llamp - o més correntment per la nostra estultícia, desfà en un tres i no res, el patrimoni aconseguit en ocasions desprès d'una llarga existència de treballs i penúries. Tots eren bombers fins a dates recents, en que sortosament es generen recursos per sostenir parcs de bombers, si més no en les poblacions importants i/o en les capitals de comarca.
Al llarg dels segles en la lluita contra el foc, totes les persones capaces exercien de bombers, els avisos venien sempre des del campanar de l'església, i en aquesta tasca - avui perduda - de campaner/a, he tingut ocasió de recollir testimonis notables:
Quan tocava a morts fins al que no hagués sentit mai campanes se li hauria encongit el cor; quan tocava a foc o a sometent, els nervis se us posaven de punta, les cames es disposaven a córrer i els ulls cercaven on calia portar auxili; quan es congriava una nuvolada de tempesta damunt de les collites madures amenaçant d'emportar-se les suors i les esperances dels pagesos, del poble sencer, les campanes aixecaven un clam de protesta i bramaven i lluitaven contra els trons, els llamps i la pedregada seca.
Tocava la campana per espai d'uns cinc minuts, i per a saber on era el foc, anaves a l'església a preguntar-ho al sacrista.
Es el toc més tremolós de tots, si no en les campanes, si en el cós.
Recolliré una imatge d'aquest enginy , destinat - si algú no hi posa remei - a rovellar-se . Completaré amic lector aquesta crònica, amb una fotografia antiga dels bombers del Parc de Puigcerdà, disposats davant d'una escala mòbil.
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5429769 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ