Vaja amb l'Estat espanyol...

- Tinc 34 anys i sóc independentista! - Digué Marieta en veu ben alta.
Era de veres, tenia 34 anys i sempre havia sigut independentista. A casa pensaven que amb el temps se li passaria. Tots sabien que ser independentista és una moda que acostuma a passar amb els anys, però Marieta ho tenia clar: El País Valencià necessita canvis. Canvis d'aptitud, canvis de pensament, gent de ment oberta i idees noves als càrrecs polítics. Ja estava bé de tant de blaverisme i feixisme pels carrers del cap-i-casal! Ja estava bé de les corrents fascistes als pobles de totes les comarques!

Després de reafirmar la seua posició públicament, va notar alguns percaços en la seua vida. Amenaces a la bústia de casa, al contestador del telèfon...
Marieta va pensar que eren xicalles, però poc a poc les bromes s'accentuaven.
Que si grafitaven esvàstiques a la façana, que si li ratllaven el cotxe, que si li taponaven el pany de la porta de casa...

- Bon dia! Vinc a fer una denúncia - Va dir Marieta envalentonada a la comisaria. - Resulta que dia rere dia reb amenaces i sofrisc xicotetes xicalles.
El polícia li va prendre nota de tots els detalls, però no va mostrar cap interés amb el tema que Marieta li comentava.

Passaven els dies i Marieta continuava rebent missatges i patint bromes que començaven a fer-se-li pesades.
- Hòstia! Que malament va la vida! Va ser reafirmar la meua ideologia política i que començaren a fer-me la vida insuportable - Va pensar ella rumiant que tot havia de veure amb l'independentisme que defensava des de ben menuda.

Marieta vivia a un poble de l‘ Horta, allí sempre havia havut diferents corrents polítiques, ella mai s'avia allistat a cap partit, pot ser per por, pot ser per falta de temps, pot ser per no sentir-se preparada... Però sempre s'havia sentit valenciana, catalana... però mai espanyola.
Tot el poble sabia de quin peu coixejava Marieta, però des que s'havia reafirmat tot va canviar. Era una independentista declarada al mig d‘un poble de blavers irrespectuosos!

Les bromes pesades continuaven, la paciència se li acabava i va decidir tornar a la comisaria.
- Hola! Fa unes setmanes vaig estar ací, per denunciar unes agressions anònimes que estic rebent.
- Agressions? Vosté ens digué que eren "xicotetes xicalles"!
- Bé, sí, però si dia rere dia vosté rebés xicotetes xicalles, amenaces, ratlles al cotxe, missatges a la bústia... Dic jo que pensaria que això va més enllà, no?
- Dona! Xicotetes xicalles són bromes pesades de gent anònima, que en principi no són ni denunciables...
- Doncs amplíem la denúncia i afegisca tot el que li vaig a dir ara:
1. Des que vaig fer públic que sóc independentista em sent cohibida al meu poble.
2. Suponem que estem a un Estat democràtic i amb dret d'opinió.
3. Defensem la democràcia, per eixe motiu tinc dret a mostrar-me d'un o altre costat.
4. La justícia hauria de tractar igual a gent de dretes com d'esquerres.
5. Defensar la terra no és cap delicte!
- Vaja, vaja... Pare de dir ximpleries i de fer-se la víctima! Vosté sospita d'algú en concret? Té proves de tot el que diu?
- Sospite que l'Estat va malament pel seu mal manteniment econòmic, ideològic i cultural. Qui té la culpa d'això? Vosté segurament no, ja que sols és una titella dels caps de l'Estat. Proves? Les proves més contundents que li podria ensenyar són les esvàstiques grafitades als carrers del poble, el jovent independentista callat per por a les agressions físiques d'altres joves més dretans...
- Vol que redacte tot això a la denúncia? - Li va dir el tinent amb to burlesc.
- No, no... - Marieta va pensar que si tot això havia d'anar a la denúncia no trauria trellat. És més, les autoritats se li posarien més encontra del que ja estaven. - Redacte açò:
Marieta, ciutadana del poble amb 34 anys, declara que des que tothom sap que és independentista reb amenaçes i agressions indirectes. A més, ho va denunciar fa setmanes i ningú a fet res al respecte.

Va pegar mitja volta i es va dirigir a casa. Durant dies, pot ser fins i tot setmanes, va continuar rebent "xicotetes xicalles", però amb el temps tot es va calmar.
Les autoritats no van fer res al respecte, però s'apuntaren una victòria: Marieta ja no rebia agressions gràcies a l'efectivitat de la justícia.
Els supostos agressors s'havien cansat d'actuar sense rebre a canvi ningún gest de ràbia... I és que els blavers, dretans, fatxes... actuen així, segons els diga el seu instint animal, sense diàlegs ni explicacions, tot a canvi d‘una reacció rabiosa contra ells i poder atacar. Tanmateix, l'actuació de Marieta va ser digna d'una persona centrada i corda: En cap moment va mostrar cap rabieta, no per falta de ganes, ni tampoc es va defensar de manera bruta. Simplement va fer el que li pertocava, denunciar, aguantar, respectar i opinar! Sobre tot opinar!

- Que malament va el país! Ací no es pot opinar ni fer res... En el moment en que vaig callar van cessar les agressions. En el moment en que vaig ignorar el comportament de la justícia es van apuntar una victòria... Vaja amb l'Estat espanyol... - Va pensar, i no dir, Marieta mentre canviava el pany de casa, restaurava la pintura del cotxe, buidava de cartes la bústia, esborrava sense escoltar els missatges del contestador...