Vaixells pecadors plens de fragància

d'un paissatge de pescadors, amb força, destreça, l'aigua, els sol. I asl hora una imatge interna de la fortalesa que necessitem cada dia i les mans fortes on a vegades no gossem recolçar-nos.
Per se primerenc té un caliu diferent al que fas ara, encara que no és dels millors que t'he llegit. I jo si que et poso el 9, perquè se que no t'importa la calificació si no el la gent copsa dels teus poemes. I per 10 aquest no és.

Potser influenciada per la música que estic escoltant, l'Ham de Foc, molt suggerent i màgica, he començat a llegir el teu poema veient-hi una pintura d'en William Turner, d'aquelles que representen un mar avalotat amb vaixells que solquen en onades que semblen flames per tanta presència de roigs i, a mesura que els ulls s'hi passejaven, em donava la sensació que la pintura es desfeia per a donar pas a un llenç de colors uniformes mostrant una mar calma però inacabable, amb un llunyà horitzò i el domini de la desemparança.
M'ha agradat moltíssim!

Et posaria un nou però no et vull baixar el promitg, car ja ho he fet abans i em sap greu , com quan m´ho fan a mi.
Es bastant bo, de moment de lo millor que he llegit a la web, encara que hi ha molts autors que no he llegit. Et felicito. No et valoro.Aquesta nit estic llegint lo teu.... una estona. M´agrada

Et posaria un nou però no et vull baixar el promitg, car ja ho he fet abans i em sap greu , com quan m´ho fan a mi.
Es bastant bo, de moment de lo millor que he llegit a la web, encara que hi ha molts autors que no he llegit. Et felicito. No et valoro.Aq

Potser una búsqueda cap a l'interior, per trobar l'equilibri del jo infinit...
L'aventura del cercar nous horitzons en un present constant, en la màgia del que nosaltres som i del que tenim més proper i no sempre sabem veure.
Almenys això és el que m'inspira el teu poema, una mena d'obrir els ulls, de renèixer.

Gràcies per compartir una estoneta, ja sé que estàs molt enfeinada.
Una abraçada!