Vaixell fantasma

Naiade! La malaltia com un vaixell fantasma. Els vaivens del mar, del temps, de l'oratge... les reaccions físiques i psicològiques del cos. Un poema bellíssim. Al final destapes el misteri, la qual cosa confereix un toc d'intriga al poema, més que suficient perquè qui el llegeixi no deixi de fer-ho fins a arribar al final. Un puntet d'intriga!

El poema és bo, i el final és una llum d'esperança despuntant a l'horitzó. M'ha agradat molt!! Gràcies per compartir aquest viatge amb final feliç.

Una abraçada i més gràcies encara per tots els teus comentaris,

V.

...m'ha fet pensar en la renaixença d'una esperança que es trobava a faltar molt durant un temps. La tranquil.litat i la serenor després del malson, és molt gratificant. Té poder. Potser un retorn a les portes del somni, que hauria de ser la realitat.

el podem reviure de manera molt nítida quan el nostre vaixell anava tant carregat de mals presentiments. És un misteri com les ombres que planegen, de vegades, se'ns fiquen tan a dintre nostre que semblen dirigir la nostra vida com un vaixell que va a la deriva, transformant la nostra percepció del que ocorre o si més no, tenyint-la d'un sol color, no permeten que els colors vius s'expressin per sobre els gris de la boira fantasmagòrica.
El teu poema sembla estar format per dues parts: una en la que només tens força per dir mots a batzegades, com si el dolor fos massa gran per permetre articular una frase sencera. Després però, quan la calma ha tornat al mar, el teu poema s'expressa amb més força, deixant-se anar, dibuixant de nou onades contínues de paraules.
M'ha agradat!!. M'alegro haver-te conegut a la presentació i sobretot haver pogut llegir el que escrius.

Una abraçada!!
Leela

Un mal son nocturn que persegueix la ment i omple els dies que no li pertanyen
"Com udol de llop
Corb a l'aguait
Carronyer."
fins que el sol guanya la batalla a les tenebres, oferint una font de recàrrega d'energia al cos gairebé extenuat per la desesperació continuada, pel dolor de saber-se condemnat a rebre la mateixa visita no desitjada de la por, de la malaltia incurable amb medecines convencionals ni amb els remeis habituals.

Has recreat molt encertadament les sensacions d'impotència i d'angoixa davant un malson, d'una situació esgotadora que merma l'alegria, la salut, l'esperança... que omple d'ombres una vida.
I el procés de la remuntada!

Ha estat un plaer llegir-te, i encara ho va ser més poder conèixer-te l'altre vespre i intercanviar unes paraules cara a cara, entre abraçades.
Llàstima que pel temps i les circumstàncies no van poder ser més, em vaig quedar amb ganes...

Avui t'envio una aferrada virtual però igualment afectuosa,
Unaquimera