vaig ser i seré part de tu.

Un relat de: Clara Garcia Collado

dels ulls em vessaven llàgrimes,
del cor cada cop, es feien més grans les ferides, que aquell dia es van tancar, avui torno a veure que de tu no m'he oblidat, que ni tan sols t'he deixat d'estimar.
Que per tu he lluitat, i en un esforç s'ha quedat.
La teva mirada fosca i penetrant, cada cop em va anar marcant, sense ser-ne concient em tornava addicta a tu, avui més que mai, quan em passes per davant, i els teus ulls es perden en un instant,
Aprofito, i et miro, et trobo a faltar.
Perdre'm en els teus braços,
Com de petits en els cabaços,
Que em miris,
I de mi no t'oblidis,
Que entre nosaltres no hi haigi distància,
Com la que avui em marca nostàlgia,
Acarona'm,
Com aquella nit, que avui m'enamora.
No em perdis entre distàncies,
Que es quedaran perdudes en bagatges,
Dels quals mai en sortiràs,
No et perdis, I veuràs com no m'oblidaràs.
El meu record dins teu , en l'oblit no hi cabrà,
Em tindràs present,
Passi el que passi, sempre seré en un racó de la teva ment,
Seré la veu del teu pensament, seré part del teu perfum, que anhelo constantment.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer