Vaig desembarcar

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Plovia a les costes tèrboles, orografia
Perduda dels meus sentiments,
Tempesta inútil, onades gegantines,
Entre llàgrimes salines
Vaig desembarcar.

Vents impertèrrits inflaven veles
Inservibles per a la navegació;
Timó embogit sense rumb ni guia,
Entre cels apagats d'estrelles
Vaig desembarcar.

Naufragis, distàncies, oblits,
Missatges a l'interior d'ampolles
De vidres gruixuts i opacitats cruentes.
Entre memòries esvanides al teu cor
Vaig desembarcar.

Ets far que em va permetre obviar
La freda superfície de la nit silenciosa.
Ets llum que travessa les hores lànguides,
D'inhòspit murmuri sobre onades escumoses.
Far que vaig seguir, i al seu refugi

Vaig desembarcar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer