Cercador
Vagó de mitjanit
Un relat de: Llorenç Garcia- Compartir:
En un poble de calendari rovellat,
brillava amb sol de llums funeràries
un xicot de plors esguerrats de buit,
silencis que grinyolaven foscúria
i solituds que pudien incomprensió.
Però ja aguaita en cert indret de la nit
una esperança que embolcallarà la tenebra
i un valor que espaventarà la calitja.
Serà la mitjanit en què pujarà al vagó del futur
arrelat sobre rails de somnis boreals.
Serà la lluna nova en què afermarà il·lusions
incubades en una maleta de desitjos.
I serà quan empunyarà amb bandera estelada
el dret de ser ell mateix
brillava amb sol de llums funeràries
un xicot de plors esguerrats de buit,
silencis que grinyolaven foscúria
i solituds que pudien incomprensió.
Però ja aguaita en cert indret de la nit
una esperança que embolcallarà la tenebra
i un valor que espaventarà la calitja.
Serà la mitjanit en què pujarà al vagó del futur
arrelat sobre rails de somnis boreals.
Serà la lluna nova en què afermarà il·lusions
incubades en una maleta de desitjos.
I serà quan empunyarà amb bandera estelada
el dret de ser ell mateix
Comentaris
-
Enhorabona![Ofensiu]AssociacioRelataires | 26-04-2012
Enhorabona!
Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2012. Llibertat”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).
En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.
Gràcies per la teva col•laboració,
Junta de l'ARC (Comissió Concursos)
-
El vagó estelat[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 31-03-2012 | Valoració: 10
Il.lusió i esperança per aquest xicot i el tren. Lirisme de sentiment i natura unida per un fum que també viatja. Un objectiu estelat i unes imatges que valen un museu. La primera frase, la del calendari, també és tot un museu. És un plaer llegir bona literatura, bona poesia com la teva. Una abraçada.
Aleix
l´Autor
87 Relats
315 Comentaris
108378 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.
També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.
"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.
Gràcies.
Llorenç Garcia
el meu blog